Dels noms dels partits
Des que es va acabar la Prima Repubblica i es van acabar el PCI i la DC a aquest país es va acabar també el sentit comú a l’hora de posar noms als partits. El PCI es va desfer en dos partits amb noms de partit: Democratici di Sinistra i Rifondazione Comunista (que després va perdre un altre trosset que es diu Comunisti Italiani), i fins ací anem bé.
La mamarratxada d’anomenar un partit Forza Italia és digna de qui se la va inventar (poca broma que és el partit més votat), estan, amb la resta de la dreta, feixistes inclosos, a una coalició que es diu la Casa delle Libertà (olé!). A l’esquerra, entre partits i coalicions trobem, en la secció botànica: La Quercia, l’Ulivo, La Margherita i La Rosa nel Pugno (al menys això). El partit de Prodi es deia l’Asinello.Vos podeu imaginar els cartells de les coalicions amb tots els símbols, plens de floretes i d’arbres (i l’ase) .
Ara s’està formant el-gran-partit-de-centre-esquerra, amb la Margherita i Democratici di Sinistra. Com comprendreu, en tindre les primeres notícies em vaig posar a tremolar, si el dia que havien de triar el nom del partit els pillava creatius… però no, el nou partit es diu Il Partito Democratico. Calia veure, però, què passava amb tot el que el nou partit es deixa a l’esquerra: Rifondazione, Comunisti Italiani, els radicals, i, també, un grup prou important de gent dels Democratici di Sinistra que no estaven d’acord amb la formació
del nou partit. Doncs bé, sembla que ho estan fent un altra
volta, per ara als diaris ho escriuen entre cometes, però ja amb majúscula. Sembla que el soggetto-unitario-de-la-sinistra es dirà “La Cosa rossa”, LA COSA ROSSA?
Molt bo l’apunt, he rigut molt. En canvi aquí a Catalunya seguim ben avorridots amb això dels noms, passen els anys i tot segueix igual. Entre repúbliques, populars, iniciatives, convergències, unions, socialistes, blocs i compromisos, pots ser els caldria una més de creativitat. Els únics, els "Ciutadans", "partido de la ciudadanía", el nom ja ho diu tot, per ells la resta són una colla de "pueblerinos" barretinaires, es veu que la ciutat és seva.
més que el nom, allò important és el contingut, la política que en fan, i tret de Rifondazione i els Comunisti Italiani, la resta, tota la resta, fan, ben bé, la mateixa política, es diguin com es diguin.
Això sí, els noms fan riure o potser plorar. Els polítics italians, no cal dir-ho, són especialistes en el transformisme, i és per això quje l’encerta la famosa frase del "Guepard" d’en Lampedusa: "canviar per tal que res no canvïi". Vés què hi farem.
Pere
http://blocs.mesvilaweb.cat/peremerono
Quan tindrem un Beppe Grillo que convoqui 30.000 persones en el Vaffanculo Day (dia de l’aneu-se’n a prendre pel c…) adreçat als polítics, membres de l’anomenada "societat civil" i tot el "políticament correcte"? Potser Pepe Rubianes? L’hi animo a fer-ho!!