Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Publicat el 18 de maig de 2010

civiltà

Quan vaig veure a la premsa (perquè havia esclatat la polèmica, si algú té interès en saber què en pensa l’església local, ací), els cartells que l’Arcigay de Pordenone i Udine, amb el patrocini dels ajuntaments, havien preparat per la jornada contra l’homofòbia, em van agradar molt, però sobretot em van alegrar molt, com si allà al nord aquest poguera ser un país normal. 

Però no, clar. L’església va escalfar l’ambient i la dreta local s’ha ocupat de fer la feina. Per celebrar la jornada mundial contra l’homofòbia la nit abans van cobrir tots els cartells, tots. 

Per la banda de Portugal pareix que va millor, ací no, ací va pitjor, cada volta pitjor.



  1. Aquesta mena de fòbies són el reflex d’alguna cosa pitjor, però segurament la pitjor de totes és el ‘totalitarisme’ d’alguns moralistes. Perquè costa tan entendre que sense llibertat no som res?.

  2. contra l’homofòbia no s’haurien de celebrar, pq l’homofòbia no hauria d’existir. L’home no avança ideològicament. Què dimonis importa a ningú la tendència sexual dels altres mentre sigui en llibertat? Aix.

  3. I mira que Udine ens va semblar una ciutat ben agradable, però és clar, estar situada dins de la República Italiana és una pega, t’ho miris com t’ho miris.

    Menos mal que nos queda Portugal…

  4. Mare vull casar-me
    mare no sé en quí
    volen que jo em case
    i em quede fadrí
    veïns i veïnes que drian de mi
    volen que jo em case
    i em quede fadrí.

    Si em case en beata
    pitjor que pitjor
    de matí a missa
    de nit a sermó
    veïns i veïns que diran de mí
    volen que jo em case
    i em quede fadrí.

    Cançó popular valenciana.

    Que l’església, amb tots els meus respectes, se’n vaja a fer la mà.

  5. Totes les notícies que m’arriben sobre el tema des d’Itàlia -i me n’arriben moltes, per la feina que he fet- semblen anar de mal en pitjor. O no millorar, que ve a ser el mateix.

    I jo no puc evitar preguntar-me si per a aquestes coses no ha de valdre de res això d’estar a la Unió Europea. Com és possible tindre uns drets a uns països sí i a uns altres no? Que l’homofòbia no la curen els legisladors, però ajuden, ja ho crec que ajuden. El que ha passat per ací ho demostra ben clarament…

  6. … o no. Sempre tinc la sensació que Itàlia és un país modern i cultivat. Veure aquestes coses em fan pensar que, amb totes les nostres misèries, encara vivim en un lloc prou decent i agradable. Em sembla tan surreal que hores d’ara encara s’hagi de reclamar el dret a existir.

Respon a vermelldelx Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent