Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Publicat el 4 de març de 2008

Cinema Farnese

L’altre dia parlant de Giordano Bruno, em vaig quedar amb ganes de parlar una miqueta més d’algunes històries de Campo de’ fiori.
El Cinema Farnese, a Campo de’ fiori, és un dels més antics de Roma. Als anys 30s es deia, feixistament, Cinema Romano i feien cinema i avanspettacolo, un gènere teatral menor, fill del varietà, pensat per entretindre el públic abans de l’inici de la pel·lícula.
Aldo Fabrizi (l’actor que fa el capellà de Roma città aperta) treballava a la parada de fruita de sa mare al mercat de Campo de’ Fiori, es va enamorar d’una actriu que treballava al Cinema Romano, Beatrice Rocchi, coneguda com Reginella  i va pensar que ella no es fixaria mai en un que treballava al mercat. Va aconseguir que el provaren com a actor còmic per arrimar-se a ella, i així va començar la seua brillant carrera, sobretot com actor còmic, tot i que va fer també papers dramàtics, com el de Roma città aperta.
Va fer més de 70 pel·lícules com a actor, en va dirigir nou i va escriure molts guions per al cinema i la televisió. Amic de l’ànima d’Anna Magnani, expliquen que tot i estimar-se moltíssim eren incapaços d’estar junts sense discutir violentament.
Amb la Reginella es van casar als anys 30s i van estar junts fins a la mort d’ella l’any 81, Aldo Fabrizi va morir al 90.
Abans de treballar amb la Magnani a Roma città aperta, van fer junts, en plena guerra, una pel·lícula que es deia precisament Campo de’ Fiori, on ell feia de venedor de peix i ella de venedora de fruita del mercat de la plaça.
Vos pose un trosset molt xicotet de la pel·li:



  1. Fliparé en colors tot lo dia. Ai, quina cosa tan bella. Gràcies Mariona, smuac, smuac.
    Me’n vaig escapadeta a fer feina.
    Com estàs de la galipàndria?

  2. enfilat i vetllant els venedors de flors del Campo dei Fiori. Fa uns mesos vaig baixar-me la pel·lícula -som un fan de na Magnani, però també em va bé n’Aldo Fabrizio- i vaig passar molt de gust de veure-la. Endemés, en una pizzeria del Campo dei Fiori vaig festejar amb la meva xixisbea, fa molts d’anys i en guard qualque foto que ens va fer una amable romana granada d’aquelles tan garrides i  mudades.

  3. enfilat i vetllant els venedors de flors del Campo dei Fiori. Fa uns mesos vaig baixar-me la pel·lícula -som un fan de na Magnani, però també em va bé n’Aldo Fabrizio- i vaig passar molt de gust de veure-la. Endemés, en una pizzeria del Campo dei Fiori vaig festejar amb la meva xixisbea, fa molts d’anys i en guard qualque foto que ens va fer una amable romana granada d’aquelles tan garrides i  mudades.

Respon a dani Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de llocs per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent