cap de setmana
Tinc un refredat monumental, d’aquells que tot pareix que passe a càmera lenta i que jo estiga sota l’aigua o a una bombolla. Tinc la veu d’algun personatge dels Simpson, estic sorda com una campana i tinc la gola folrada de paper de vidre i el cervell de carn de gallina… però m’és igual: hui a l’hora de dinar, si trobe les forces, i si no en eixir de la faena, me n’aniré a Feltrinelli i em compraré el darrer volum de la trilogia Millennium, de Stieg Larsson, que ix hui (ho vaig llegir l’altre dia al diari: dal 9 gennaio nelle librerie).
Vaig llegir el primer en català aquest estiu, Els homes que no estimaven les dones (en italià es deia Uomini che odiano le donne, que no és el mateix), justet quan l’acabava d’acabar va eixir el segón en italià: La ragazza che giocava con il fuoco (La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina en català) i hui finalment el tercer: La regina dei castelli di carta (ves a saber com el traduiran en català).
Em pense passar el cap de setmana llegint, amb el meu temps mesurat per la durada de l’efecte del paracetamol, poca vida social i alguna rentadora si és precís. I quan al llibre en algun moment diguen que estan a deu graus sota zero (és el que tenen les novel·les sueques, que fa sempre un fred que pela) jo m’arrauliré sota la manteta del sofà i seguiré llegint.
Així que aquest cap de setmana en lloc de sexe, droga i rock’n’roll, servidora, novel·la sueca, paracetamol i, com a molt, Schubert. Si no els heu llegit i alguna volta teniu molt molt de temps (són 800 pàgines per volum), no ho dubteu, Stieg Larsson val molt la pena.
Bonica, que et millores, tampoc és un plan roïn estar tranquila un cap de setmana tan gelat, si no fos pels símptomes del refredat. Un abraç molt fort!!
Si es tracta d’una grip, els metges aconsellen de tres a cinc dies de lectura! Tanta unanimitat amb la trilogia d’en Larson ja em pica la curiositat (i encara tinc la de Grossman per llegir).
Bona lectura, companyia i manteta.
Pere
Jo també estic com una sopa. El nas, de tant vermell semblo un pallaso.
Però a mi no m’espera un cap de setmana tant idílic; demà dinar amb amics a casa i diumenge a un japonès que fa molt temps que hi vull anar. Ara ja passo de canviar els plans.
Dilluns ja em caurà el món a sobre!
Disfruta de la lectura. Jo vaig disfrutar molt amb La solitudine dei numeri primi, Gràcies per la recomanació.
A presto.
Llet ben calenta amb una cullerada de mel. Així t’acabaràs la trilogia. Fins i tot podries amb l’enciclopèdia Espasa
m’apunto la recomanació, cuidat i a fer bondat 🙂
el refredat monumental, que no me l’atrapa em nostro dinar
es roin? eroina amb el rafredat?