Locutor: Han entrat! Han entrat! Estem amb les mans alçades, han entrat, Estem amb les mans alçades! Ens estan arrencant el micròfon…
Policia: Les mans en alt, eh!
Locutor: Tenim les mans alçades, ens estan arrencant el micròfon
-silenci-
A mi les històries dels anys de plom, dels anys 70 a Itàlia sempre m’han posat els pèls de punta.
És cert que som un poble prou desgraciat, però hem tingut una sort que no ha tingut cap altre poble, un poeta com ell.”
Hola Maria. Disculpa la meua gosadia d’enviar-te un text així perquè sí, que no ve al cas, però ho faig “perquè vull” (com diria l’Ovidi). Això doncs, tan sols vull agrair-te el que vas escriure al teu blog un 4 de setembre de 2008 sobre l’ Estellés. Es el que sent des de fa alguns mesos després de llegir àvidament versos i més versos del nostre poeta universal (perquè es mereix el nobel, a la merda els complexos provincians),… ¡què bo saber-se acompanyat i poder compartir-ho!.
En octubre em van donar el premi de poesia de l’Ateneu d’Onda; encara que sóc metge, em pregunte si dec de continuar escribint… Potser V.A.E tinga la resposta.
Gràcies i una abraçada (des de el Cabanyal, València)
F.M. Ballester