El Rafael, de RdY m’ha donat un premi (perquè li agrada el bloc i, sobretot, perquè li agrada Sciascia), moltes gràcies. Fa dies que volia fer una entradeta sobre el bloc i sobre els altres blocs. Així que en lloc de passar el premi a cinc blocs que m’agraden, ho faré una miqueta més llarg.
A mi, amb el bloc, m’han passat coses,clar, pensar no és el mateix que pensar per a escriure. Escriure i que després d’un clic et lligen, ja em perdonaríeu la coentor, però és molt emocionant.
El bloc per a mi té, a més, un valor especial: jo fa deu anys que, pràcticament, només parle català per telèfon i a preu de telefonada internacional. Vaig conèixer a una persona, un italià que viu a l’Argentina des de fa més de 20 anys, que va marxar més o menys a la mateixa edat que jo, i quasi no s’aclaria parlant italià. Vaig pensar que a mi això no m’havia de passar mai de la vida (as God is my witness), no em vull perdre la llengua. I escriure segurament no ajuda a parlar però ajuda a escriure, que no és poca cosa.
I la part millor de tot plegat, la que no m’esperava, són, com sempre, els altres. Jo abans de tindre el bloc llegia blocs. Ara, a més de llegir, comente molt més sovint, i amb això i la gent que comenta al meu bloc tinc una espècie de colla (que ve de collar) nova, la colla del bloc, veges tu.
I així, sobretot els caps de setmana, pel matí amb el primer cafè, mire que diu la Roser, esperant que no haja posat una flor per dir-nos que han assassinat a un altra dona, i que ens explique històries impagables com la de son pare torrant cafè al terrat. I si hi ha sort, la Victòria haurà brodat un dels seus textos que regalimen llum, oscil·lant suaument. I Carme-Laura, que m’agrada quan es posa seriosa, però sobretot quan explica coses com aquella del sabó moll fet a la cuina, que m’arribava l’oloreta…i que els diumenges ens regala perles. I Pere que fa dies que no ens explica res de la Rosario, i l’hidroavió de la Xesca, que m’encanta (tot i que amb el Viacrucis vaig una mica endarrerida) i que l’altre dia em va dir confit llepat, que no m’ho havien dit mai…Tampoc em perd mai el que explica el senyor Moisès, sempre tan ben escrit i interessant.
I altres vilawebaires: la trappola, un bon parany on caure, l’oasi de l’Abel, i l’apòstata i d’altres que quan els veig a la llista dels 40 principals ací a la dreta els llig sempre. I després, me’n vaig a ca Vicent, Vent D Cabylia, que, sovint explica històries valencianes que no em voldria perdre per res del món, i és un excel·lent recomanador de blocs. I Alexandre, que rastreja per a nosaltres vestigis que "tracten de sobreviure a la progressiva homogeneïtzació del nostre món". I visite el bloc d’Enric, que jo voldria que fóra l’alcalde de Castelló… i Carles Bellver i els Salms de Josep, que tot i que són de Castelló, crec que els he conegut ací (ací al monitor del meu ordinador, vull dir). Hi ha molts més, no voldria allargar-me massa, però he d’afegir precís altres blocs que m’agraden molt: Cartes de Mèxic i fum i estalzí, i donar les gràcies al xiruquero, que ens visitem sovint…i el cadafal del Dani i el Tonet de Bel·la Txao.
Doncs això, moltes gràcies a tots, pel que escriviu i perquè em permeteu dialogar en la meua llengua, que jo ho tinc difícil.
Ni que siga nomes per açò que acabes d’explicar, la catosfera sí que és un bon invent, sí…
És ben trist el que li va passar a l’italià a l’Argentina. No m’agradaria que em passés mai, però suposo que et deu passar que quan parles en valencià se te n’escapa alguna italianada. A mi encara se m’escapen francesades, especialment els seus mots que ací equivalen a una frase sencera.
Vaig estar uns dies també a fora ( a Anglaterra) i és ben cert que gràcies als blocs, vaig conectar de seguida amb la realitat del meu país.
Tot i que estic convençut que el meu bloc no és pas dels que a tu t’agrada (sempre hi parlo de política), em plau saludar-te i saber-me també una mica de la teva colla…
Salut!
Albert (Vic)
Gràcies per l’esment. Per mi el teu País d’Itàlia representa una idea que sempre em fa somiejar: la connexió amb fils potser invisibles entre el País Valencià i Itàlia, que gràcies al teu bloc pren corporeitat. I esmorzar cada poc dies un dolç bocí de Roma, Nàpols o Venècia m’hi fa traslladar de manera molt joiosa.
m’afalaga estar entre els escollits, i també estar-ho costat per costat amb Cartes de Mèxic i amb la resta d’escollits. No cal dir que també et trobes a la meva llista de sospitosos habituals… i jo sóc més exigent perquè ja parlo català habitualment 😉
besos
Sortirà el llibre i encara en parlaré, de la Rosario. N’estic decidit, fins el darrer capítol. Per cert, el llibre, 161 planes, -en català, en espanyol, pagant -9,9 euros-, i de franc, en pdf, o sigui, en quatre versions-, sortirà aquest mes. Segons com, comença a treure el nas la setmana vinent. No pateixis que ja ho anunciaré amb bombo i platerets -ah, i això d’ara, és una primícia-.
Pere
Gràcies per la menció "honorífica"! I per la teva sensibilitat i la teva eficàcia narrativa…
Gràcies, el que és de debò un premi és poder llegir cada dia aquest bloc que em fa descobrir tant d’Itàlia.
Aquesta blocosfera ens ha permès conèixer a persones que mai haguéssim imaginat !