Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

bajocons

Ahir va vindre a casa Vicent que havia de dormir a Roma per agafar hui l’avió per tornar a la Barceloneta després de la seua avventura fiorentina i, a més, ens devia una paella. La paella va ser una paella benissera, i he de dir que ja mentre, via email, em va dir el que li feia falta em va sorprendre una miqueta… albergínia? a la paella? i quan jo vaig proposar posar-hi dues carxofetes, em va dir que això era un sacrilegi (!?).
Com que la paella era benissera i la feia ell, no vaig insistir. En fi, no voldria entrar ara a discutir un tema que, junt amb les banderes, ens fa perdre tanta energia i, a voltes, fins i tot amistats, als valencians… i les paelles de la Marina seran tan bones com les de Castelló, però dues carxofetes haurien anat de categoria. De totes maneres, la paella estava boníssima.
El millor de tot va ser que era la primera paella, des de que estic ací, que duia bajocons (garrofons, diu ell), com Déu mana. Els bajocons els va dur Vicent, els hi havia donat una amiga valenciana que està a Bolonya.
Ara, fer ací una paella amb bajocons és una espècie de miracle, fer una paella amb bajocons de contraban que han viatjat per l’Emilia Romagna i la Toscana és un miracle que té la seua gràcia, no em direu que no…



  1. Dos valencians, tres banderes, milanta formes d’anomenar els garrofons (no t’hi entestes, M.: açò es diu “garrofó”), quaranta mil formes de posar els accents; tres capitals i mig (amb Elx) per a tres províncies que de totes maneres no havien d’existir… Supose que dos jueus valencians aïllats en una illa deserta farien cinc sinagogues: la d’esquerra, la de dreta, la de no anar-hi mai, la de consens i la de cremar en Falles.
    Per la banda de París, de moment estic orgullós de les meues paelles (dos), herètiques per necessitat però ortodoxes per vocació: res de barrejar coses de la mar i de la terra (seguint l’escola de pensament paeller de Bétera, la meua font inexhaurible d’inspiració paellística). Peres amb peres i pomes amb pomes. Abans d’escridassar-me, penseu que jo, probet de mi, sóc de nació madrilenya. De totes maneres, com que els extranjeros estos són tan agraïts i tan feliços en la seua ignorància…

  2. Bon dia Maria,

    ahir et vaig deixar una paraula per al diccionari afectiu. La paraula és VOLIAINA (al teu post titulat DICCIONARI, del 13 de novembre hi trobaràs la definició). Espero que la incorporis. Salutacions.

    Ramon Erra

  3. Jo em pensava que no series capaç, però mira… M’has alegrat la tornada a Barcelona (se m’han humitejat els ulls i tot), mentre em dispose a fer una pasta d’eixes tan bones que m’han ensenyat a Itàlia. Als garrofons (que eren secs -perquè si no és dificil fer-ne tràfic a llargues distàncies-) els mancava una estona de bullideta i faltava l'<i>asbarsínia</i>, clar… 

  4. M’ha enxisat tots els comentaris !  Jo vaig de la part de na Marieta … les carxofetes i ara que ja ens pots trobar. Bajocons. Ací en trobo a la Boqueria.
    Si vols Marieta, ara és ací el meu amic Domenico de Roma i puc anar a la Boqueria a cercar-ne i te’ls porte …. 
    Bé totes les paelles són bones; els comentaris magnífics …. només no puc amb les paelles on hi posen ceba. Un pecat ! 

  5. Vaja, feia uns dies que no em passava pel teu blog, i em trobe açò. El meu tema preferit de discussió. Mira, a mi sempre que Vicent m’ha parlat d’eixa “paella” de Benissa he començat a suar… massa fort per a mi. Albargina a la paella??? coliflor??? (floricol en diu ell). Vinga ja!!! i damunt va i deixa el garrofó dur… però per què el deixes cuinar paella??? si no sap!!! Més val que l’hagueres feta tu, amb unes carxofetes, com ha de ser, i llàstima no tindre caragols, que a mi no m’agraden, però la paella n’ha de dur… I és que està clar, en realitat és un hibrid, perquè ni és benissero, ni és mig-ouet del tot, i així no es pot fer una paella. En fi, no cal seguir…

    Per cert, ja m’han donat el recaet que m’has enviat. Ja em pensaré unes paraules per al teu diccionari 😉

    Salut!

Respon a sequier Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de del lado de allá... per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent