Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

amarcord

Entre el refredat i l’avorriment de l’actualitat nacional duc uns dies sense llegir massa diaris. Hui he llegit que, per protestar contra la situació a Gaza, un sindicat ha proposat boicotejar, a Roma, les botigues que pertanyen a jueus.
Em pregunte com ho pensen fer, aquests animals, el boicot… hi ha una llista?!? només de pensar-ho se’m posen els pèls de punta. Potser preguntaran el cognom de l’amo en entrar a la botiga, o els faran posar de perfil…

Com està el pati.



  1. Segons la pagineta web del sindicatet, ells van cridar a evitar “prodotti che iniziano con il codice a barre 729, quella merce è stata fabbricata in Israele”, que no és la primera vegada que em trobe una cosa aixina (ni en serà l’última). A banda que la cosa eixa del codi és… mentira, però bé. Potser siga un mètode de lluita legítim. Potser. Allò que em preocupa més, a mí, és l’esvarada mental d’israelià a jueu. Si hi ha qui parla insistentment d’exèrcit israelita, com si el rei David haguera eixit amb els tancs…

  2. És ben fàcil. Només cal que tradueixin, xisclin i ho empastifin tot amb allò tan efectiu de “Deutsche, wehrt Euch!, kauft nicht bei Juden!” “Alemanys, defenseu-vos!, no compreu res a ca’ls jueus!”.

    Suposo que en italià podria ésser “Italiani, difendetevi! non comprate nulla dagli ebrei!”. Pels pòsters i els sprays sempre poden demanar una subvenció solidària al batlle de Roma, en Gianni Alemanno, que segurament recordarà amb nostàlgia la seva joventut de teppista -millor: pogromshchik- missino.

    Si l’esquerra italiana continua avançant per aquest camí ho tenim -tots i totes- ben magre.

    D’altra banda l’esquerra catalana tampoc no s’hi posa gaire pedres al fetge. Només cal veure les fotos de la mani del proppassat dissabte a BCN, amb tots d’esvàstiques substituint l’estel de David, o essent-hi equiparades amb un signe d’igualtat, sense que a ningú no li molestès ni li fes fotre el camp de la mani. 

    Més que no pas trobar una manera d’aturar el vessament de sang a Gaza, a banda d’una sortida a l’atzucac d’Orient Mitjà, molta, massa gent pareix que el que realment vol és d’aprofitar l’ocasió per a esventar en públic les seves fòbies més recòndites i inconfessables. 

    Realment el pati està que fa fàstic, ací i allà.

  3. Jo estic una mica irritable amb el tema, però tinc la sensació que a Barcelona s’està creant un anti-semitisme que fa por. A la feina, tinc al costat un paio d’extrema dreta, i ultra de l’Espanyol. I per l’altra banda un sindicalista de CCOO. Sempre s’estaven discutint, però aquests dies s’han fet d’allò més amics. La raó? Han començat a parlar d’Israel i els jueus, i els dos s’han entès d’allò més bé. L’altre dia escoltava que deien que llàstima que el del bigoti no hagués acabat bé la feina, que si ho hagués fet ara hi hauria pau al món. No els pots contestar, si intentes discutir amb ells et comencen a acusar de justificar Israel i et fan responsable de les morts dels nens palestins. He arribat al punt de decidir que quan es fiquin a parlar del tema, aixecar-me i marxar, amb persones que no raonen és tot el que pots fer. Però no són casos aïllats, és el to general que fa servir la gent quan parla dels jueus.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent