alla maggíor dolcezza
El 30 de Novembre de 1786, el Granduca de Toscana va abolir la pena de mort i la tortura "per sempre", perquè pensava que "una legislació ben diversa podia ser més convenient a la major dolçor i docilitat de costums del present segle, especialment del poble toscà". Va decretar, a més, que se celebrara un acte públic a Florència, en el qual es van cremar en una gran foguera totes les forques i els instruments de tortura.
Florència és esplèndida, ho sap tothom. No ho és només per la bellesa, diguem-ne física, de la ciutat. Ho és també perquè els toscans van ser els primers en fer lleis com la que he citat abans, perquè la seua història i la seua tradició artística se senten a cada cantó de la ciutat. Pots sentir Dante que hi camina (m’he comprat una Commedia amb els gravats de Doré) i també pots sentir tots els artistes que al llarg dels segles hi han treballat per la bellesa.
Malgrat les colles de turistes, Florència es deixa apreciar, és possible superar la sensació d’estar caminant per una postaleta i percebre que es camina per una ciutat que ha ensenyat tantes coses al món, que és bella perquè vol ser-ho i sempre ho ha segut perquè així ho ha volgut.
Florència és llibertat, és aigua i és bellesa. Potser va junt sovint… I la frase "a la major dolçor i docilitat de costums del poble" és un tresor impagable. Que ho gaudeixis!. Potser caldria exportar-ho per ací ( vull dir al país veïnat anomenat Espanya i al nostre). Tants d’anys i encara el verí i la manipulació superen el desig de qualitat de vida per al poble, encara la por silencia voluntats. Però res ha de minvar ara el goig de viure i veure la teva Florència. Una abraçada