Normalment em desperte promptet, fins i tot els caps de setmana quan voldria dormir més. M’agrada, m’agraden la primera hora del matí amb la ciutat encara silenciosa i la llum del sol baixa i groga. Aquests darrers dies, com em passa cada any, encara em desperte més prompte, crec que és per la llum, em passa sempre un parell de setmanes abans que canvien l’hora, ací (del lado de acá) es fa de dia molt abans que allà (del lado de allá) i fins el canvi d’hora em trobe amb un temps de regal, cada matí, que m’encanta. M’agrada perquè vol dir que ja hi som, que la primavera està arribant, i aquests dies que em desperte tan prompte en són un anunci. Em desperte de molt bon humor i descansada i, normalment, aprofite per fer coses tontes i agradables (i silencioses) que no tinc mai temps de fer i per gaudir del moment entre morat i taronja que el cel de Roma regala a qui està despert i amb ganes de mirar-se’l.
Per si algú s’ha distret i no ho recorda, demà arriba la primavera.
Vés per on, fa tres anys vaig escriure això. Entre la gent més diferent hi ha coses en comú.
Bones albades i bona primavera.
Auxò d’aixecar-se promptet ja ho faig al llarg de l’any, però ara és tot un plaer; em desperte la merla que canta puntualment tots els matins abans de la sortida del sol; l’aire és fresquet però agradable; i sí, t’arriba un optimisme més aviat potent, diferent …. ep! si ja entrem a la primavera !!! Quina bona notícia !
Bon cap de setmana de primavera a …. Roma que no tothom ho pot dir.
tot dinant li deia a J. que darrerament et trobava molt matinera 🙂
Per fortuna, la primavera arriba fins i tot pels despistats.
Bona primavera. Jo vaig a desar-me que em comencen les bones al·lèrgies 😀
http://www.myspace.com/rumbadelmicu
La nova i gran sensació de la rumba catalana -no sé pas si t’agrada, això, Marieta, servidor: nen de barri, del geto, del cinturó industrial, mol andalús tot, a mi sí.
Te l’escoltes, a en Micu -Miquel Rodergas- i el dia es deixondeix harmoniós, alegre, i trempat. Tasta’l i veuràs.
Ben cordialment,
Pere
Em tranquil·litza (que no consola) saber que no sóc l’únic mussol que porta tres setmanes llevant-se encara més d’hora que de costum, avorrit de donar tombs pel llit. Dius que quan canvia l’hora la cosa remet? Perquè n’estic fins al capdamunt…