Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Publicat el 19 de juny de 2008

azzurri

Normalment no mire la premsa esportiva, però m’acabe de pegar una volteta per l’As i el Marca i pel Corriere dello sport i la Gazzetta dello sport i la veritat és que està molt divertit, especialment els comentaris a les notícies, és on la gent trau el monstre que du dins.
Jo no tinc selecció, ja se sap, sóc poc tifosa de la selecció italiana però diumenge ho seré, molt, diumenge tindré selecció, veges tu.
Com que m’imagine que gli azzurri diumenge tindran seguidors extra, ací vos deixe algunes informacions i indicacions: Espanya no guanya a Itàlia en una competició oficial des del 2 de setembre del 1920, als jocs olímpics. No es pot dir Forza Italia (és lleig), però es pot dir Forza azzurri, o es pot dir com suggeria Benigni: Forza l’equip de la bella península, país de sants, poetes i navegants!, però és una mica llarg. Del Chi non salta spagnolo è, è! ja en teniu una versió en català, no cal traduir res.
I com que tothom parla del Espanya-Itàlia del mundial del 94 (el de la colzada a Luis Enrique), ací vos deixe el gol de Baggio del 2-1.



  1. I que visqui per sempre més l’Italia. Com a país, com a selecció estatal els prefereixo, de totes totes. Sóc poc futboler, però, ni que sigui amb el cor, hi ha cites en les que cal posicionar-s’hi.

    Pere

  2. Li puc preguntar si els seus sentiments no són ‘españoles’ ???????

    Els meus no ho són, i després d’aquest post, molt em sembla que ets ‘un enemigo’ de la ‘patria’ ….. ui, ui, ui !
    Jo li vaig als turcs, així podràn anar a Pollença a lluitar contra els cristians el dia 2 d’agost.
  3. Me’n vaig a Venècia. Des d’allà, impel·lit per la gent i l’ambient, no tindré més remei que animar a Itàlia. Ja em sap greu …

  4. Per un apassionat al futbol és molt trist no veure’t representat per ningú. Des del principi de l’Eurocopa ja em vaig decantar per anar amb Itàlia. Aquest diumenge gaudiré el doble: guanyarà la meva selecció i la roja s’enfonsarà altra vegada en la seva prepotència. No descarto penjar la bandera tricolor al balcó en un atac d’eufòria.

  5. Eccomi! Així que em toca dir doncs? “Forza azurri” :)? bien!
    Jo el diumenge estaré amb una colla d’amics italians veient el partit aqui a Roma i ja els he promès que per postres els cuinaré crema catalana 😀 Diguessim que així em quedo descansada i reivindico a la meva manera la manca d’una selecció que em representi…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent