Grècia
Anar a Grècia des d’ací és relativament barat, quan fa uns anys l’F. que havia estat vàries vegades em va preguntar a quina illa volia anar, jo, sense saber exactament on estava i sense dubtar ni un segon vaig dir que volia anar a Itaca, clar. Quan intentava explicar l’emoció d’anar a Itaca als amics tots pensaven en Ulisses i admiraven la meua formació clàssica i jo els havia d’explicar que no, que la meua cultura clàssica era (i és) penosa, que era per Kavafis i, sobretot, per Llach i per tota la vida sabent gràcies a ell que cal pregar que el camí siga llarg…
Vam anar en tren fins a Brindisi i ja al tren vaig començar a pensar que no calia que el camí fóra tan llarg. El port de Brindisi em va fer molta impressió, no era com els ports on jo havia agafat naus abans, estava ple de gent que anava a Albània, a Turquia…era més que un port de turistes un port d’emigrants. Jo havia estat abans a Pulla i sabia que tenia comunitats albaneses i gregues que hi viuen des de fa segles, però aquella volta me’n vaig adonar que també la Pulla és, com altres llocs a Itàlia, una porta cap a Orient.
La meua emoció del viatge a Itaca va continuar immarcescible en el viatge en vaixell, quan vam arribar a Cefalònia, on calia agafar un altre vaixell fins a Itaca, que està enfront, vaig tindre el primer tast de Grècia, estava en un núvol, emocionadíssima… Ja vaig començar amb una “nosa” que em va durar tot el viatge, que és haver de parlar anglès amb persones que eren gregues però que em pareixia que podien perfectament ser de Torreblanca o de Nàpols. Quan la senyora que ens venia els bitllets cap a Itaca va veure la meua documentació em va preguntar si coneixia Penèlope, i jo, innocentment des del meu núvol, li estava contestant que sí, que ella estava allà enfront teixint i des-teixint sense fi…fins que vaig comprendre que em preguntava si coneixia a Penélope Cruz, que havia estat a l’illa fent una pel·li, vaig baixar del núvol i vaig pagar els bitllets.
La setmana que ve marxem a Amorgós, que tot i semblar un cognom valencià és una de les illes Cíclades, ja estic fa uns dies al núvol corresponent. Hi estarem quinze dies que donen per a llegir molt, m’estic preparant una llisteta de llibres i un dia d’aquesta setmana aniré a la llibreria a carregar, algun suggeriment?
No conèixer la Pe d’avui …. és greu !!!! Itaca, tots sabem el que vol dir. La meva Itaca és molt lluny, a Halong, però potser algún dia aniré a la Itaca original. Ser a Itàlia és una ventatja, tant a propet de les illes gregues.
Hola Maria,
que vagen bé estes vacances per les illes gregues, quina enveja (jo me’n vaig uns dies a Menorca ara per Sant Joan).
Acabo de llegir una biografia d’una mestra francesa, pacifista i comunista, que m’ha agradat molt i crec que et pot agradar, si no és que ja l’has llegit. Es diu Soupe aux herbes sauvages d’Emilie Carles. Esta web http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/38073 diu que està en italià, en català no ho sé.
O bé Ulisses de James Joyce de Proa, traduïda magistralment per Joaquim Mallafré. Assaboreix-ne cada mot, cerca el seu ritme inharmònic i fica’l dins la teva caixa de ‘mescles’ per reconvertir-lo i xuta-te’l dins les venes (dispensa’m l’argot de músic de carrer que està fent bolos). En trobar-lo, trobaràs la plenitud de la vida i una fortalesa que no voldràs baratar per cap brillant per cap xalet ni per cap fortuna.
I que el viatge estigui impregnat de perfums i ple de descobertes és el meu desig més pregon i més viu, per a gaudi de tots dos, l’estimat F i tu, marions
Hi ha llibres de Josep Pla fantàstics sobre les illes del Mediterrani. Si no et dóna temps d’aconseguir-los a Itàlia, vols que te’ls enviï jo?
I de la teva segona pàtria, a mi em va fer divertir moltííssim Margherita Dolcevita de Stefano Benni.
I de la meva segona pàtria, Il viaggio degli inganni de Niffoi.
Bon viatge, petonets envejosos
Doncs jo m’enduria La casa dorata di Samarcanda, l’obra mestre del gran Hugo Pratt, que comença amb Corto Maltese a Rodas i va endinsant-lo a Orient per aquestes portes invisibles que ja vas copsar a Pulla.
Això és fantàstic, un descans ben merescut després de la marató. Desitjo que sigueu feliços i les aigües us arribin als replecs d’arreu i l’energia del cor de la mar us ompli de forces renovades. De llibres… potser en John Banville o la Sophia de Mello. El de na Susana Rafat suposo que el coneixes… Una besa-dona per a tu i per en F. una altra ( que bé que cuina el p…“has tingut molta sort” )