Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Publicat el 20 de maig de 2008

swing

Sempre he tingut una estranya relació d’amor-odi amb Nàpols. Darrerament hi arriben notícies lletgíssimes, però és plena d’altres coses i ens ha donat molta bellesa. Aprofitant que avui fa set anys que va morir el geni, l’inventor del swing napoletano, vos pose una versió ben bonica de Tu vuo’ fa’ l’americano.
Renato Carosone, nat a Nàpols a gener del 1920, es va diplomar en piano molt jove i va ser director d’orquestra. Als anys 50 va arribar al cim de l’èxit internacional, la seua cançò Torero va ser primera a les llistes d’èxits dels Estats Units 14 setmanes. A banda del ritme i el virtuosisme dels músics de les seues bandes, una de les característiques de Carosone era que les lletres són genials, amb un sentit de l’humor finíssim, que expressava també en entrevistes i presentant les cançons.
Jo el vaig conéixer gràcies a les versions que en va fer l’Orquestra Plateria, una volta ací el vaig conéixer millor i m’encanta i em posa de bon humor.



  1. Bella cançó, la del gran Carosone i bell país, el de Napoli i voltants. Jo hi vaig anar quan feia poc del terratrèmol -em penso que fa, d’això, ben bé, vint anys- i m’encisaren els carrers bigarrats del barri vell, curulls de fruiteries, de venedors i gent cridanera i apassionada. Carrers estrets en un dia assolellat i lluminós. Amb un tràfic endimoniat. I el record dels barris devastats pel sisme. Encara no n’havia assolit l’alcaldia el candidat comunista Antonio Bassolino (http://it.wikipedia.org/wiki/Antonio_Bassolino).

    Pere

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de música per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent