Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Publicat el 9 d'abril de 2008

Visibilità

Poi piovve dentro a l’alta fantasia
Dante, Purgatorio (XVII, 25)

Amb aquesta citació de Dante comença la quarta de les Lezioni americane de Calvino, dedicada a la visibilitat, entesa com la capacitat d’evocar imatges. En parlava Pau Sif a una entrada al seu bloc i en parla també Calvino, de la gran capacitat de Dante de crear i regalar al lector imatges precises. Del geni de Dante (poeta) en la descripció de les visions de Dante (personatge) en el seu viatge ultraterrè. 
En una societat saturada d’imatges com la nostra, avisa Calvino, correm el risc de perdre “una facultat humana fonamental: el poder de veure a ulls clucs, de fer eixir colors i formes de l’alineament de caràcters alfabètics negres sobre una pàgina blanca, de pensar per imatges”.
Recorda Calvino que allò important és no oblidar que l’escriptor  compleix operacions que impliquen i combinen l’infinit de la seua imaginació amb l’infinit de les possibilitats lingüístiques de l’escriptura. La màgia, diria jo, s’acompleix quan tot plegat es combina amb la imaginació del lector.
Calvino acaba la lliçó dient que “totes les realitats i les fantasies poden prendre forma només mitjançant l’escriptura, en la qual exterioritat i interioritat, món i jo, experiència i fantasia apareixen fetes de la mateixa matèria verbal; les visions dels ulls i de l’ànima es troben contingudes en línies uniformes de caràcters minúsculs o majúsculs, de punts, de comes, de parèntesi; pàgines amb signes alineats, apretadets com grans de sorra, representen l’espectacle variat del món en una superfície sempre igual i sempre diversa, com les dunes empeses pel vent del desert”.
Les Lliçons americanes (Sis propostes per al pròxim mil·lenni) de Calvino, publicat després de la seua mort, eren les coferències que, sobre literatura, havia de donar a la Universitat d’Harvard l’any 86, en parlava ací Puig d’en Cama. Les sis lliçons són: lleugeresa, rapidesa, exactitud, visibilitat i multiplicitat (la sisena, coherència, no va arribar a escriure-la), i eren per a ell, sis valors literaris a conservar per a aquest mil·lenni. Són un llibre molt recomanable que en català va publicar Edicions 62.

I pensava en tot açò perquè l’altre dia a Mallorca em van ensenyar la preciosa edició de la Divina Comèdia il·lustrada per Miquel Barceló i només mirant les il·lustracions reconeixia els cants.
I perquè vaig veure molins, cuines, bars de naufrags i arbres que ja coneixia perquè els havia llegit i els havia vist a ulls clucs.

 



  1. Ostres, Marieta, parlant de tot, ahir vaig veure un reportatge al 33, a l’espai “60 minuts” sobre la vida i captura d’en Provenzano, il capo de la Cosa Nostra. Extraordinari. Hi vaig pensar en tu, mentre el veia. Tot filmat a Corleone i amb entrevistes amb veïnat i el grup especial de la policia encarregat de la seva cerca i captura.

    Pere

  2. “Les visions dels ulls i de l’ànima” transportades per les minúscules formigues de paraules, que duen a bon cau les seves precises i precioses càrregues, efectivament – com tu dius – amb el concurs del lector. El lector acompleix i renova el miracle de la visibilità. 

    Sí, a Mallorca varem veure-hi clar i el riu baixava segur pel pendent que el desitjava.

  3. Es podria fer un post molt bonic de totes les obres gràfiques inspirades en l’obra del Dant. La de Barceló és certament sumptuosa, encara que el format sigui molt incòmode…

    Per altra banda, m’ha interessat molt això que dius: la possibilitat que es perdi aquesta facultat de pensar per imatges. Sempre és curiós saber com pensa, com associa idees, com estableix correspondències -per emprar el terme baudelerià- l’altra gent. Quan era un adolescent pensava precisament que tothom ho feia amb imatges mentals, com jo mateix, que sempre he estat obsedit pel seu ascendent sobre meu. Després vaig descobrir que no, que existeix un pensament més concret o més abstracte, segons es miri, que utilitza les imatges mentals de manera molt més escadussera. (i com comprovaràs el proper diumenge, també qui no l’utilitza de cap de les maneres ;-P)

    Hauria de rellegir les lliçons americanes, però recordo amb especial entusiasme la de la multiplicitat. Reprendré la lectura per la visibilitat, per seguir amb aquest fil. I per una vegada, no hauré de dir allò de “sense traducció catalana!” Quin goig, cony!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de llibres per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent