història d’@

A principis dels 70s, el jove enginyer Ray Tomlinson va aconseguir enviar un missatge d’un ordinador a un altre. Necessitava un signe per separar el nom del destinatari del nom de l’ordinador i, mirant-se el teclat va decidir-se pel signe @ perquè “no servia per a res i per tant, no podia crear cap confusió i perquè en anglès es diu at i tenia sentit”.
Però com havia acabat l’@ al teclat de l’ordinador del senyor Tomlinson?
Segons Giorgio Stabile, de la Universitat la Sapienza de Roma, el signe @ es troba ja a documents comercials venecians del segle XV representant una unitat de mesura i de capacitat, l’àmfora. En un diccionari llatí-espanyol del 1492 es troba traduït com arroba, paraula d’origen àrab, ar-roub, que vol dir “un quart”. Això voldria dir que el signe existia des del segle XV en l’espai mediterrani. El 1885 va ser inclòs en les tecles de la Underwood, una de les primeres màquines d’escriure, d’on vuitanta anys després va arribar als teclats dels primers ordinadors, i al del senyor Tomlinson.
En anglès i en altres llengües es diu at, en català, castellà, portuguès i francès es diu arrova, però altres llengües s’han hagut d’inventar com anomenar-lo: en italià chiocciola (caragol), en polac es diu malpa (mona) i també en altres llengües es diu mona o cua de mona. En danès grisehale (cua de porc), en txec es diu zavinac (arengada, que es veu que allà les conserven enrotllades), en finlandès miukumauku (el signe del miau), perquè sembla un gat dormint enrotllat i en turc es diu gul (rosa).

Aquesta història l’explica Bruno Giussani en un dels articles de l’interessantíssim Storia di @. L’origine della “chiocciola” e altre poco note vicende dell’Internet, del qual ja havia parlat en un altra entrada i que es pot descarregar (en italià) ací.

6 pensaments a “història d’@

  1. Els italians sempre troben la paraula ‘justa’ per a qualsevol nova tecnologia, diferent de les atres: @ chiocciola ……    mòbil : telefonino. Genial !

  2. A mi m’estranyava el nom ja que era semblant a una antiga unitat de pes i no li veia la connexió. Per fi se d’on vé!

    Pel que sé en anglès es feia servir (fins fa poc, potser encara ho utilitzen en algun lloc)  el signe “@” per a dir “cada un” en els preus. Vull dir que si veies en una fruiteria l’anotació ” 9 p. @” al caixó de les peres, volia dir que cada pera valia nou penics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *