dues tasses

Després d’un parell de dies de llepada de ferides i de trista indignació, em tire de cap a la campanya electoral italiana. Intrèpida, jo.
Ha acabat el termini per presentar les llistes i la cosa s’ha convertit en una espècie de concurs de disbarats. El PD de Veltroni ha volgut fet llistes molt democràtiques on en llocs importants hi ha símbols, com ara un treballador precari, una becària malpagada o un obrer de la TyssenKrupp, la fàbrica on va haver l’accident a Desembre. Quan la Sinistra Arcobaleno ja tenia les llistes tancades, Veltroni els va fer notar que ell tenia un obrer de la Tyssen i els comunistes no. En vista del paperón, Diliberto, secretari del Partito dei Comunisti Italiani va decidir cedir el seu lloc a la llista a un obrer de la Tyssen (què bonic).
En la cacera de noms que porten vots a les llistes, Berlusconi ha arreplegat de tot: xiques d’eixes que ixen a les seues teles ensenyant cuixa, feixistam variadet i corruptes a dojo. A la llista de Roma ha posat a un tal Ciarrapico, que és un  industrial, feixista orgullós de ser-ho, finançador de grups feixistes i amb un historial penal digne d’Al Capone.  Massa impresentable inclús per als aliats de Berlusconi  que li han demanat públicament que el retire de la llista. Berlusconi, sense tallar-se, ha contestat que el senyor Ciarrapico “és un home de món, molt simpàtic i té molts diaris locals que ens fa falta que ens donen suport”.
Al començament hi havia veus que demanaven als partits que no presentaren candidats condemnats o indagats per màfia, corrupció i coses d’eixes, però ho van solucionar ràpid dient que no els presentarien, sempre que els processos no fóren clarament “polítics”, i així han tornat a presentar els mateixos mafiosos i corruptes de sempre. L’ex-president de Sicília que va haver de dimitir en ser condemnat a cinc anys ens el retrobem a les llistes al Senat. Clar, és que els jutges són uns comunistes que persegueixen a les persones honrades com Berlusconi i els seus amics.
L’única bona notícia és que Mastella, el que va fer caure el govern Prodi, no el vol ningú a les llistes i sol no pot anar perquè té mig partit a la presó.

4 pensaments a “dues tasses

  1. M’acaben d’afaitar 150 euros i la llibreta del banc…
    La llibreta, però, com que no els servia, ha estat descoberta en un raconet…
    Ai marieta no sé què m’agafarà. Sóc al bar de nàufrags…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *