perdre

Tot el dia estic rebent telefonades i missatges d’amics italians i companys de faena que em feliciten perquè “he guanyat”. Jo ho agraïsc perquè no tinc tres hores per donar explicacions a tothom i no els puc explicar que no, que jo no he guanyat, que he perdut, que he tornat a perdre, que vaig començar a perdre abans de tindre dret al vot, que la primera volta que vaig votar ja vaig perdre i encara no he parat de perdre i que n’estic molt farta. 

Ja em perdonareu però estic de molt mala llet. Tot i que responc amb somriures als amics italians als quals faig molta enveja, pobres.
I, a més, plou.

16 pensaments a “perdre

  1. Els catalans (del Principat, de València, de la Franja, del Nord, de les Illes) sempre perdem en les eleccions als parlaments de l’estat  espanyol. No t’hi amoïnis i, sobre tot, no et posis de mala llet. La gran pregunta és, Què s’hi pot fer? Avui dia 10 tots estem més desorientats que mai. Una abraçada.

  2. Sí, els italians ja voldrien un Dzapatero presidente i també s’entén. Explica’ls-ho, no te’n cansis. Cal explicar moltes coses als italians de bona fe, ja ho saps, que no ets espanyola, que el valencià (català) no és un dialecte, i així …

    Que plogui és una meravella! Ja ho voldríem per aquí.

  3. Les males vibracions també les tinc, Marieta, però és el que hi ha i difícil d’entendre.

    Ara mateix jo també estic que salto …. d’emprenyada gran, però poc a poc se’m passarà, perque hi han tantes coses al voltant que et fan somriure, o somiar, o disfrutar … i eixos sentiments no ens els podem furtar.
    Falten 25 díes …….

  4. Nosaltres no som ‘loosers’.
    Quin altre doi que els italians et posin de mala lluna. Ells ho tenen ben bo de fer, baratar. Mentre que aquí (sobretot a Mallorca) amb aquesta mania d’aplicar el refranyer (‘qui barata el cap se grata’, i tots aquests dois) i ha una inèrcia destructiva contra els canvis. Un personatge d’una novel·la meva (don Marçal, de Babalusa la medusa, un mallorquí la família del qual s’hagué d’exiliar a Xile) deia que a Amèrica hi va conèixer gent que s’havia arruïnat dues i tres vegades. És per flipar sobrassada de la poltrú. A Mallorca t’arruïnes una vegada i ja no tornes a aixecar el cap pus mai més. També deia: ‘començant per sa padrina, et tallen s’ull des créixer’. I és perquè la seva àvia sempre li deia: ‘alerta a fer riure’.
    Ara, que estiguis de mala lluna perquè el cel està embirombat, s’entén perfectament.

  5. Es el primer cop que entro al teu bloc, però he volgut contestar-te pq jo també estic molt enfadada. O més ben dit: trista ,decebuda i desesperançada……. I jo,a  sobre, estant en el meu país, quan miro per la finestra veig una comarca on un tan petit % de persones pensen en clau nacional, que em fa sentir inadaptada i mig extraterrestre…

     

  6. Som una mica com els carlins, que van perdre tres guerres civils i quan en vàren guanyar una va resultar que els havien enganyat i que tot va acabar-los anant de mal borràs.
    Per altra banda, som molts qui no sabem què és guanyar unes eleccions. Tampoc m’imagino haver-me perdut res de l’altre diumenge. I sempre serà més bonic aquell vell crit anarquista de “Visca perdre!” (encara que potser ja n’hi hagi prou).

  7. No sé si t’ajudarà o t’acabarà de deprimir, però per aqui (Catalunya) també hi ha molta gent que encara no ha entès que ser d’esquerres no vol dir ser del PSC. La despressió és total! Perquè aqui et miren interrogativament mentre et parlen la teva pròpia llengua…
    Jo crec que és bo estar emprenyat, i del tot justificat. Per molt “fuori” que et sentis no estas sola, alguns ens sentim totalment fora de lloc a casa nostra.
    La campanya italiana crec que pot servir perfectament com a descongestionant, per arribar el caos partidista i la curruptela italiana encara ens queda molt.
    Sort i salut!

  8. Està clar que en ZP els hi cau bé. Fins i tot n’han fet una “pel·li” (Viva Zapatero) i hi ha un imitador com a Polònia de TV3 (Neri Marcoré, que per cert fa un programa els diumenges a RAI3 sobre literatura que em deixa amb la boca oberta pel nivell dels estudiants)
    M’he quedat una mica desconcertada llegint el post del dia 11 de març a un bloc que es diu “La pulce de Voltaire”. Ara mateix no sé reproduir l’enllaç, però es troba a través d’un buscador. Com poden comparar CiU amb la Lliga Nord? Fins i tot els que som profundament d’esquerres sentim molta més simpatia pels convergents de la que pugui arribar a obtenir mai aquell afònic d’en Bossi. 
    Ai, ai, ai…que la gent del Bel Paese es queden amb la meitat de la pel·lícula.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *