17 de febrer de 1600

Potser pronuncieu amb més por vos la sentència contra mi de quanta en tinga jo en escoltar-la. 

Amb aquestes paraules va rebre el 8 de febrer del 1600, la sentència de la Inquisició que el condemnava a morir cremat, per “eretico impenitente, pertinace et ostinato”. El 17 de febrer, a l’alba el van dur des de la presó de Tor di Nona, just enfront de Castel Sant’Angelo, fins a Campo de’ Fiori, on “spogliato nudo e legato a un palo fu brusciato vivo, aconpagniato sempre dalla nostra Compagnia cantando le litanie”.
Giordano Bruno, nat a Nola a principis del 1548, estudiós, ex-frare dominicà, defensor de les teories de Copèrnic, va passar gran part de la seua vida fugint per tota Europa, va adherir quasi totes les corrents dels cristianisme de l’època per ser excomunicat per totes, catòliques o reformades. Amb la seua mort i amb la seua obstinació en no retractar-se es va convertir en el santpatró de laics i anticlericals i màrtir de lliurepensadors.
Poc després de la unitat d’Itàlia i de la conquista de Roma, en un clima de gran tensió entre la església i el jove estat italià, un comitè d’estudiants romans va començar a recollir diners per fer un monument en honor de Bruno. Després d’aspres debats entre catòlics i anticlericals a l’Ajuntament de Roma i amb el monument convertit en el símbol un desafiament a l’església, finalment va ser inaugurat el 9 de juny de 1889, a Campo de’ Fiori, “lì dove il rogo arse“. El Papa no va abandonar Roma, com havia amenaçat de fer si es feia el monument, el dia de la inauguració va ser definit per l’Osservatore Romano dia de recolliment i de de dol i el Papa el va passar dejú i prostrat als peus de la estàtua de Sant Pere. Pius XI va intentar incloure la desaparició de l’estàtua i la seua substitució per “una capella d’expiació al cor santíssim de Jesús” als Patti Lateranensi, encara vigents, que regulen les relacions del Vaticà amb l’estat italià des del 1929.
Campo de’ Fiori és una de les places més boniques de Roma, en edat medieval la plaça era un prat amb bestiar amb cases només a una banda, el 1440, el Papa la va fer enllambordar i es va convertir en plaça de mercat. EL mercat encara hi és, tots els matins menys els diumenges. Amb el mercat pel matí, xiquets jugant i gent prenent la fresca per la vesprada i joves bevent i divertint-se per la nit, potser siga la plaça més plaça de Roma.
Veient cremar el guetto de Varsòvia el 1943, Czeslaw Milosz va recordar la plaça, la foguera i els que moren sols en el seu poema Campo de’ Fiori:I aleshores després de molts anys
En el nou Campo di Fiori
Alci una revolta la paraula del poeta.

I va ser Campo de’ Fiori el lloc triat per al funeral de Pasolini, on Moravia va plorar, cridant el dol per la mort del poeta.
Hui, com tots els anys l’associació nacional de lliurepensadors (existeix, paraula) els maçons i altres associacions laiques faran una ofrena de flors i altres actes als peus del monument a Giordano Bruno.

12 pensaments a “17 de febrer de 1600

  1. La meva adhesió i presència moral en aquest acte d’avui ! Com sempre Marieta ens expliques coses i fets desconeguts per el turista que visita el Campo de’Fiori per viure el mercat dels matins i per dinar en un dels restaurants o prendre un café, crec, que en una cantonada de la plaça.

    Sempre llegeixo el que hi ha al peu d’un monument. No recordo si el vaig llegir, però ara que ja sé el significat tant i tant important per els lliures pensadors, me’l miraré de diferent manera.
    Bon diumenge Marieta !
  2. Heus aquí el que fa por ara i sempre. Giordano ho deia ben clar: Potser tu tens més por que no pas jo ( tu, que saps el mal que fas i les mentides que contes ). Ésser un lliure pensador/a, aquest és el repte, no gens fàcil, però que ens va fent a poc a poc més lliures i amb menys pors.
  3. La plaça és una dels racons favorits de la ciutat, i la Vineria un dels llocs on passava mitja vida durant el meu periode romà, abans que sortís a totes les guies hagudes i per haver.
    Hi ha dos detalls curiosos que poden complementar la teva magnifica nota. La meravellosa llibreria que hi ha just al costat de l’estàtua es diu Fahrenheit 451, la temperatura a la que crema el paper. I l’estàtua mira cap el Campidoglio, el poder civil, i dóna l’esquena al Vaticà, els qui van manar cremar-lo.

  4. Només he estat una volta a Roma, farà exactament dos anys. Recordo perfectament la plaça, de vesprada, el dia 17 de febrer, amb fulles d’enciam pel terra del mercat que ja havia marxat. Al monument hi havia corones de flors d’uns lliurepensadors, vam fer-ne la foto i no vam comprendre res. Ara, dos anys més tard, qui altre sinó tu, em dóna la resposta. Gràcies Marieta!

  5. Coneixes aquell bell poema de Margarit que comença dient "Aquí Giordano Bruno tens palau/ en plaça pobra on no hi ha res de marbre./ Aquí fas guàrdia sinistre frare/de bronze verd enmig dels restaurant" i que es diu precisament Campo de’Fiori?

    També Enric González va escriure’n una memorable crònica fa uns anys. Si la trobo, ja l’enllaçaré…

Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *