Tres o quatre vegades he anat al sopar anual que celebra la Societat Coral El Micalet, a València, en què donen els seus premis. Són sopars ‘de mudar’, vull dir de taules parades amb estovalles de tela, preu considerable, assistents mudats per a l’ocasió, gent que aprofita per deixar-se vore i fer-se l’important, personalitats importants que miren de passar desapercebuts… Alguna que altra anècdota m’han deixat eixos sopars, com la vegada que hi vaig acudir sense prou diners i en anar a un caixer la màquina es va quedar la meua tarja; o la vegada que a taula vaig coincidir amb uns nacionalistes que parlaven en castellà i amb un senyor que assegurava ser el dolçainer més antic del País Valencià.
Sempre que hi he acudit ha sigut en resposta a una invitació de l’Enric Tàrrega, però enguany crec que aniré encara que no em diga res, perquè el Miqueleter d’Honor és Paco Muñoz, i serà cosa d’anar a fer-li companyia.
Jo no hi he estat mai en este sopar. Però enguany sí que m’agradaria poder estar-hi. És una molt bona raó poder acompanyar el Paco. Ja ho xarrem hui.
Àngel