I giorni della merla

Hui és el darrer dels anomenats giorni della merla. Són el 29, 30 i 31 de gener i, tradicionalment, són els més freds de l’hivern o, si més no, els darrers dies fredíssims de l’hivern.
Com passa sempre, hi ha moltes variants de la llegenda que dóna origen al nom, però la història de fons és sempre la mateixa: abans les merles eren blanques, un any molt fred una merla amb els seus fillets, desesperats perquè no trobaven recer i feia molt de fred es van refugiar a una ximenera i s’hi van quedar tres dies, fins que el gran fred va amainar. Finalment, l’1 de febrer quan van poder eixir el seu plomatge s’havia tornat negre pel fum de la ximenera. Des d’aleshores les merles tenen les plomes grises o negres.
La llegenda és llombarda i és molt vella, hi ha una referència a la Divina Comèdia, al XIII cant del Purgatori.
A molts pobles del Cremonese en aquests dies es "fa cantar la merla", es a dir, es canten les cançons populars del "repertori de la merla": cants propiciatoris per fer rebrotar les moreres, fonamentals per als cucs de seda i per les sederies.
Són, en definitiva, un adéu a l’hivern.
 

10 pensaments a “I giorni della merla

  1. … quantes coses aprenc d’aquest bloc 🙂
    A febbraio potresti parlarci anche della Candelora:

    Candelora, candelora
    dell’inverno semo fora,
    ma se piove e tira vento
    dell’inverno semo drento

  2. La merla, ‘blackbird’, és un malson per els vietnamites; és el nom dels avions i helicopters que van llençar tantes i tantes bombes químiques a la seva terra. És curiós com en el món anglosaxó trobem revistes de poesia amb el nom de ‘blackbird’ i fins i tot els Beatles van fer una cançó referint-se als drets humans i a la llibertat dels negres a EE.UU. i d’altres interpreten la lletra com una denúncia a la guerra de Viêt Nam.

    Els anglesos van exportar la merla al sud d’austràlia i fins is tot a Tasmània, on sí que vaig escoltar el seu cant.

    Prefereixo llegir la teva història i pensar que avui dia 31 de gener encara ens trobem en ‘giorni della merla’. Deixem a la merla en el seu món.

    Bon dia Marieta !
  3. …ens volen dir, certament, que l’hivern se’n va. Malgrat que si la Candelera riu el fred és viu. El signe definitiu del canvi d’estació és el retorn de les orenetes. A reveure.

  4. Sent destorbar-te el post, però només volia dir-te que sobre allò de la crònica encara m’hi he fixat i alguns autors distingeixen cada número
    com si foren capítols, és a dir: "Llibre dels fets, cap. 542". O siga,
    que hi ha màniga ampla…

  5. Gràcies per aquesta bonica llegenda. No la coneixia i l’he trobat bonica i curiosa. Si a la llegenda hi sumo el que s’explica en un dels comentaris que hi ha a l’article he après un munt de coses sobre un ocell que sempre l’he vist proper i que m’agrada pel contrast del plomatge negre i el bec groc.
    Permet-me guardar-me la llegenda i explicar-la algun dia.

Respon a vicentb Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *