‘O caffè

Que els italians saben fer bon cafè ho sap tothom, però a Nàpols és un altra cosa.
Hi ha qui diu que el cafè de Nàpols no és bo perquè és massa torrat, que el cremen, supose que va a gustos. A casa, molta gent encara el fa amb una vella napoletana com la de la foto, costa més, però és molt bo.
A molts bars de Nàpols (i a alguns de Roma) quan demanes un cafè has de dir si el vols amb sucre o sense, ja que sovint posen el sucre al fons de la tassa abans de posar el cafè per tal de no refredar-lo afegint-lo després. Arreu a Nàpols i a molts llocs a Roma et serveixen el cafè sempre amb un got d’aigua, que cal beure abans per sentir-ne millor el sabor.
Hi ha un vell costum a Nàpols, extraordinari, que  em diuen que es conserva encara a alguns barris: quan vas al bar, si et va be, deixes un cafè pagat. Així, algú amb menys fortuna es pot prendre un cafè encara que no el puga pagar. N’hi ha prou en entrar al bar i preguntar si hi ha algun cafè pagat.
D’aquesta manera, quan et va be en pagues dos i en prens un i quan et va malament en prens un igualment.
Una ciutat que ha inventat un gest tan bell hauria de ser capaç d’alliberar-se dels problemes que la turmenten.
  

8 pensaments a “‘O caffè

  1. Doncs sí que és bonic; no el sabia. És que el cafè és com l’aire, per als italians. I que tenen aquests contrastos, d’alta civilització i … misèria extrema (em refereixo a la misèria política, moral).

    Una consogra (siciliana) de la meva sogra no va enlloc convidada a dinar si no és amb la seva cafetera i el seu cafè. I en acabat de dinar, el fa per a qui el vol prendre, ben fortet. Diu que els altres li fan "acqua di polpo", aigua de bullir pop. Jo m’ho prendria malament, però … no.

  2. Molt bonic, el comentari, Marieta. I força curiós aquest costum napolità del cafè pagat. Curiós i que diu molt en favor de qui ho fa.
    Pere

  3. El costum del cafè pagat és realment solidari. Sembla que no lligui amb els temps que corren, però és molt reconfortant saber que encara es conserven aquestes pràctiques.

    Ah!, provaré a cas el mètode de posar-hi abans el sucre.

  4. Un apunt deliciós, que t’envejo molt cordiàlment.

    Per cert, venia a comentar-te que per la meva parsimònia encara no t’havia inclòs fins avui en el meu blogroll de favorits i em trobo que tu ja ho has fet. Moltes gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *