fàbriques

Anit estava tranquil·lament llegint (bé, tranquil·lament no, que estic llegint Les benignes, uff) al sofà, després de sopar i, de moment, vaig alçar els ulls i davant de casa hi havia un incendi colossal. La vella fàbrica que tenim davant (la foto és del 67) estava cremant amb flames altíssimes. Era un espectacle al·lucinant i, una volta vam entendre que no hi havia ningú dins (hi vivien algunes famílies de gitanos), un espectacle hipnòtic.
Roma també té una zona que va ser industrial, amb un paisatge, prou conservat, de fàbriques, ximeneres i el gasòmetre (és el que es veu des de casa i em recorda una Barcelona llegida). La zona, que correspon al vell port fluvial dels antics romans, està vora riu, al barri Ostiense, entre Testaccio i la basílica de San Paolo. L’àrea es va formar just després de la unitat d’Itàlia i es va desenvolupar en els primers anys del segle XX. La van triar perquè era molt prop de l’estació Trastevere i del port fluvial (en ús fins els anys 30s) i perquè la zona responia a la voluntat d’evitar concentracions d’obrers prop de les seus governatives.
Concentrats a les dues ribes del riu hi ha la central termoelèctrica Montemartini, construïda als anys 10s i que ara és un esplèndid museu, els gasòmetres, els Mercati Generali, també dels anys 10s, els Magazzini Generali i la Mira Lanza, la fàbrica que es va cremar anit i que produïa sabó amb les deixalles de l’escorxador, que està a l’altra banda del riu i que ara és també un museu.  Tota la zona, després d’uns anys d’abandó està sent re-qualificada i convertida en museus, seus de la Universitat i teatres.
El 1899,  la Società dei Prodotti Chimici Colla e Concimi va sol·licitar a l’Ajuntament el permís per construir la fàbrica vora riu, l’any 1918 la Società di Candele steariche Mira

va començar a fabricar-hi sabó, la fàbrica va ser ampliada durant la segona guerra mundial i als 50s va tancar. L’Ajuntament va comprar el complex l’any 99, una part és ara el Teatre India i la part que s’ha cremat s’havia de convertir el l’escola d’art dramàtic.
No havia vist mai un incendi tan gros, la fàbrica era de pedra i fusta, quan va caure la teulada va ser increïble, vaig estar hores mirant, quan pràcticament només quedaven brases, continuava esmicolant-se i caient a bocins. Aquest matí la vista era desoladora, tristíssima. Jo m’estimava molt aquestes naus que em recordaven un temps d’obrers i d’esperances i  que, a més, em recordaven Barcelona.

8 pensaments a “fàbriques

  1. De la meua visita fa uns dos anys a Roma, recordo haver visitat eixe "barri" i recordo la imatge de eixa gran estructura cilíndrica des de la llunyania. Si no m’equivoco vam fer cap allà buscant el que deien que era la okupa més gran de Roma.

  2. podries afegir que al costat del barri industrial i del port fluvial hi van construïr un barri que el Nani Moretti va immortalitzar a Caro Diario: La Garbatella!

    Vaig tenir la sort de viure al barri durant un any, i el gasòmetre i la zona industrial eren part del meu dia a dia amb l’autobus, fins i tot es va fer la primera exposició a la central elèctrica, tota una meravella!

    També alguna matinada m’havia passejat pel mercat general comprant fruita fresca abans de torna cap a casa.

    Quina meravella aquesta altra Roma!

  3. És trist, molt trist, ser testimoni directe d’un incendi d’una fàbrica, d’una nau industrial, d’un teatre, d’un bosc, de casa teva … de el que tens davant teu o on has viscut tota la vida i que t’acompanyat en el dia a dia.

    Puc imaginar-me les teves sensacions al veure les flames altíssimes … com quan va cremar el Liceu. Jo era molt a prop i vaig pujar al terrat i les flames i el foc em van provocar una tristor com ara la teva.
    I si ara ens dius que va ser provocat …. la tristor es converteix en ràbia.


  4. L’atractiu de les fàbriques és precisament el seu origen i la seva extinció. Els murs estan impregnats de la suor i els pensaments dels seus treballadors. Una posta en escena vertaderament dramàtica per aquesta futura escola d’art dramàtic. Quins deuen ser els foscos motius dels qui han iniciat el foc?…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *