Un altre país

El palau Chiaramonti, anomenat lo Steri, de Palerm, va ser construït el 1320 per Manfredi I Chiaromonte. Des del 1601 va ser la seu del Tribunal de la Inquisició espanyola fins a la seua abolició el 1782, en aquest període va ser afegit un nou cos anomenat Carceri della Penitenza per custodiar-ne els presoners, tot i que altres parts del palau ja havien estat convertides en presons, com ara les temudíssimes Filippine, fetes construir per Felip III.
A inicis del segle XX, en una de les reestructuracions del palau, l’historiador Giuseppe Pitré va saber que s’havien trobat a les parets missatges escrits pels presoners de la Inquisició. Els va visitar i catalogar i en va escriure un estudi. Als 60s un periodista va saber que n’havien trobat d’altres i va avisar Leonardo Sciascia , des de sempre molt interessat en la Inquisició, a la qual considerava el símbol de la barbàrie judiciària. Sciascia els va fotografiar. Fa poc, l’editorial Sellerio, va publicar  Urla senza suono. Graffiti e disegni dei prigionieri dell’Inquisizione, amb l’estudi de Pitré i les fotos i comentaris de Sciascia.  
A lo Steri és on estava tancat Diego La Matina, el frare que va matar el seu botxí i que és el protagonista de Morte dell’Inquisitore, la investigació de Sciascia sobre la vida i mort de La Matina, el seu llibre preferit i que, com deia el propi Sciascia "és un llibre inacabat, que no acabaré mai, que sempre estic temptat de re-escriure i que no re-escric, esperant sempre descobrir alguna cosa més". Al llibre l’autor explica la darrera nit del condemnat "una de les escenes més atroces i al·lucinants que la intolerància humana ha representat".
En els darrers anys han eixit a la llum altres escrits a les parets del palau, que ara és la seu del rectorat de la Universitat de Palerm. Al 2005 van trobar escrits de presoneres, com el de la foto: "Cavudu e friddu sentu ca, mi piglia la terzuru, tremunu li vudella, lu cori e l’alma s’assuttiglia" que, en sicilià vol dir: "Sento calor i fred, he agafat les febres tercianes (malària), els budells em tremolen, el cor i l’ànima es fan xicotets". Com m’agradaria saber qui era eixa dona que sabia escriure, de què la van acusar, què en va ser d’ella…
Més recentment, però, han trobat una meravella: escrits i dibuixos firmats i datats, fets per dos presoners: Francesco Mannarino i Paolo Majorana. Amb una recerca a l’Archivo Nacional de Madrid han reconstruit la història dels dos desgraciats; Mannarino era un mariner pobre que, segrestat pels pirates i obligat a convertir-se a l’Islam va ser, per això, condemnat en tornar a casa. Majorana era un renegat acusat d’haver insultat a la Mare de Déu i condemnat, el 1618, a 5 anys de rem, condemna a la que era impossible sobreviure.
Per les presons de la Inquisició espanyola a lo Steri van passar 6397 presoners, dels quals en sabem alguna cosa gràcies a lo zio Totò, drapaire palermità que havia ocupat els locals als anys 40 i que, per anys, ningú va aconseguir fer fora quan, al primer pla urbanístic de la postguerra, volien abatre la part del palau que havia estat presó.
Ací, ací i ací, algunes fotos dels escrits i dibuixos.