Nadal

Avui me’n vaig a Castelló, hi estaré una setmana sense ordinador i envoltada de família i amics. No sé si és el bloc que accentua la meua natural tendència a la introspecció i a l’entotsolament, però aquests dies estic pensant molt en els Nadals de quan era xicoteta, en l’escampada de canelons a la cuina esperant per ser farcits, Mary Poppins i Mujercitas, que les feien tots els anys a la tele. Ma mare em prenia el pèl perquè amb Mujercitas, com que jo ja sabia que la germana xicoteta s’havia de morir, començava a plorar molt abans.  Un any tenia el xarampió i em vaig passar el Nadal al llit, em van dur una tele xicoteta a l’habitació i no em podia destapar,  i els Reis em van deixar els regals a l’habitació, quan em vaig despertar estaven tots allà. I el pessebre, que era enorme, enorme (a mi m’ho semblava), i l’emoció de pujar al traster a buscar les figuretes, i el xiquet que té fred al pessebre i Maria partera que ningú li obri la porta.  I la Missa del Gall, abrigadíssims i excitadíssima per anar pel carrer tan tard, i la xocolata desfeta en tornar a casa. Quan ja era més grandeta vam començar a anar la Missa del Gall a Sant Nicolau (l’església més antiga, més bonica i més xicoteta de Castelló)  perquè feien la missa en català. I la casa plena de gent i de matalassos per terra, i una feliz Navidad y un bienestar duradero, con toda sinceridad les desea el barrendero, i al mundo entero quiero dar un mensaje de paz. I què li darem al noi de la mare i fum, fum, fum i les olors de casa a Nadal (les recorde perfectament) i el circ. A Castelló a Nadal venia el circ Price i un any el Circo Ruso Sobre Hielo, molt més gran i més exòtic. I la taula parada com només a Nadal, amb les copes i els plats bons i les tasses de cafè de la vitrina que només es feien servir a Nadal i que eren (són) blaves amb dibuixos de dracs i una senyora xinesa al fons que només es veia a contrallum…M’enyore, m’enyore de la meua infantesa, d’un temps en què tot em semblava llustrós i meravellós.

En fi, bon Nadal  a tothom.

5 pensaments a “Nadal

  1. …mi ricorda sensazioni simili dei Natali passati a Palermo. Situazioni diverse, ma vedevo le cose con lo stesso tipo di occhi.

    Giocare a tombola e a Sette e Mezzo fino alle 5 del mattino (anche i bambini la notte della vigilia potevano rimanere in piedi fino a tardi).
    Il pomeriggio del 25 col Mercante in Fiera in cui lo Zio Pippo faceva il banditore d’asta e che collegava il pranzo con lo spuntino di mezzanotte in cui si mangiavano gli avanzi del pranzo.

  2. Per més que ens diguem a nosaltres mateixos que aquestes festes són un pou de gastar diners, de problemes, de sentar-te a taula amb familiars que no veus mai i tot el que tu vullgues, però les recordes molt. El meu pare sempre portava una caixa d’ostres d’El Cantabrico del carrer Canuda i no vegis com xalavem tots a casa i a més el xampany Delapierre que no faltés, el pollastre ben rostit i tots a taula amb tot lo bò mi millor de la casa.  Sempre hi havia algú més de la família que venía del poble ..

    Recordes a les persones que no hi són i desitges passar un any millor.
    Bon Nadal amb la família i una miradeta a Santa Llúcia no estaría de més ……
  3. Bells records, moments en que els petits eren protagonistes. Fèiem un pessebre amb riu i camps de mill del canari i l’herba creixia amb els dies i les regades. El caganer a un racó visible esbravava tot el món escatològic ( "si voleu riure sense pecar, parleu de la merda i del cagar" – deia la meva àvia ) i compartia espai amb l’anunciació: l’àngel amb ales, els pastors adormits amb la pell i la samarra, l’olla al foc… entranyable. El meu germà que insistia en posar-hi els indis de plàstic… Tot és joc a la infància, meravellós joc. Que tornis ben plena.
  4. Doncs jo vaig a la Sardenya. Objectiu prioritari: comprar alguns dels llibres que sonen en aquest bloc -si no els he baixat amb l’Emule com ha passat amb el de Sciascia. Ja he buscat les llibreries de l’Alguer per treure-hi el nas. I amb un diccionari al costat a llegir que la vida es curta i la bona literatura ens la fa més suportable, com aquest bloc.

Respon a Guillem Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *