cartes

No he segut mai molt bona, i sóc especialment maldestra amb una baralla a la mà, però m’agrada molt jugar a cartes. Quan era xicoteta i els grans jugaven m’encantava estar asseguda a taula ordenant en muntanyetes de cinc els duros i les pessetes d’algun dels jugadors i mirant i escoltant. Jugaven al burro i al cinquet.
De gran em vaig afeccionar al guinyot, i he passat molt bones estones jugant i mirant jugar, i escoltant. Al guinyot juguen dues parelles i hi ha gent que és capaç de recordar perfectament quines cartes han eixit, i de passar-se hores discutint sobre una jugada. A Morella expliquen que una volta, Cabrera, el tigre del Maestrazgo, jugant al guinyot va cantar les quaranta amb tanta força que es va afonar el terra de l’habitació on jugaven.
Ací juguen a molt a cartes i, sobretot a Nadal, és costum fer llargues sobretaules de dolços, alcohol i cartes. Dels jocs d’ací el que més m’agrada es diu tresette i és paregut al guinyot. Les cartes són diferents, més estretes, i n’hi ha un fum de tipus diferents. Les més normals, si més no a Roma, són les
piacentine, les napoletane i les siciliane, i les venen als estancs. Són boniques, paregudes a les de Don Heraclio Fournier, però la forma de la carta i l’estil dels dibuixos són diferents.
Espere que enguany, quan tornem de Castelló, farem llargues serate jugant a cartes amb els amics. Nosaltres, sovint, també quan no és Nadal, acabem les sobretaules a casa nostra o d’amics amb partides llarguíssimes de tresette. Quasi sempre perdo, vull dir que quasi sempre perd la parella on jugue jo, sóc incapaç de recordar tot el que cal recordar, tot i això m’agrada molt jugar i m’agraden les paraules i els gestos del joc.
A les novel·les italianes, els vells al bar juguen a la briscola i beuen grappa o vi.

2 pensaments a “cartes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *