Genova per noi

Aquesta cançó m’encanta (i en Paolo Conte també). Ara torna a haver vaixells de passatgers que van de Gènova (Zena, en genovès) a Barcelona. Jo hi he anat un parell de vegades i, pel·liculera com sóc, estava tota emocionada pensant que feia una travessada que milers de persones havien fet en els segles passats, que el camí estava escrit a la mar. Trobe que hi ha ciutats fetes per arribar i partir pel mar, Gènova n’és una i Barcelona un altra.

Ací una versió preciosa en català que va fer Joan Isaac.


Com sempre a vull llegir hi ha la lletra (en italià)

PS: Ahir va estar a un pèl de caure el govern un altra volta. Ací, quan et despertes al matí penses: hui farà sol? caurà el govern?

Genova per noi (Paolo Conte)

Con quella faccia un po’ cosi’
quell’espressione un po’ cosi’
che abbiamo noi prima di andare a Genova
che ben sicuri mai non siamo
che quel posto dove andiamo
non c’inghiotte e non torniamo piu’
Eppur parenti siamo un po’
di quella gente che c’e’ li’
che in fondo in fondo e’ come noi, selvatica,
ma che paura ci fa quel mare scuro
che si muove anche di notte e non sta fermo mai.
Genova per noi
che stiamo in fondo alla campagna
e abbiamo il sole in piazza rare volte
e il resto e’ pioggia che ci bagna.
Genova, dicevo, e’ un’idea come un’altra
Ah, la la la la la la

Ma quella faccia un po’ cosi’
quell’espressione un po’ cosi’
che abbiamo noi mentre guardiamo Genova
ed ogni volta l’annusiamo
e circospetti ci muoviamo
un po’ randagi ci sentiamo noi.
Macaia, scimmia di luce e di follia,
foschia, pesci, Africa, sonno,
nausea, fantasia …
e intanto, nell’ombra dei loro armadi
tengono lini e vecchie lavande
lasciaci tornare ai nostri temporali
Genova ha i giorni tutti uguali.
In un’immobile campagna
con la pioggia che ci bagna
e i gamberoni rossi sono un sogno
e il sole e’ un lampo giallo al parabrise …
Con quella faccia un po’ cosi’
quell’espressione un po’ cosi’
che abbiamo noi che abbiamo visto Genova
che ben sicuri mai non siamo
che quel posto dove andiamo
non c’inghiotte e non torniamo piu’

6 pensaments a “Genova per noi

  1. M’encanta aquesta cançó, l’he sentida un munt de vegades. Realment en cotxe o autobús arribar a Gènova no és tan romàntic, els túnels treuen molt d’encant… provaré el vaixell alguna vegada.

    Tens un bloc encantador i molt interessant.

  2. Fa uns anys, així de casualitat vaig descobrir que tenia un germà, en Giorgio, i si alguna vegada podeu anar-lo a escoltar no us ho perdeu. Boníssim

    D’altra banda per anar descobrint nous cantants italians i altres coses us recomano "La Brigata Lolli"
    http://www.bielle.org/

    M’agrada molt aquest bloc

  3. Genova per noi és la primera cançó que vaig escoltar del gran Paolo en un recopilatori en casette que regalava el diari La Repubblica. Fins ara és un dels meus himnes vitals (Genova, dicevo, e’ un’idea come un’altra) tot i que el darrer disc, "Elegia" conté cançons bellíssimes!

    El germà Giorgio té una magnífica versió de "La canço del lladre" cantada en català.

    Enhorabona pel bloc!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *