Gats romans
Hui, postaleta romana. Que Roma està plena de gats ho sap tothom, les botigues de souvenirs estan plenes de postals i calendaris amb gats dormint als monuments.
A tots els barris de Roma hi ha una gattara, es tracta d’una figura llegendària i històrica que fa part del teixit urbà de la ciutat, la literatura i la cançó popular romana en són plenes. La gattara és la persona (normalment són dones, al meu barri tenim un gattaro, un senyor gran, sempre molt mudat) que s’ocupa dels gats vagabunds de la ciutat. Roma no només està plena de gats, també està plena de platerets amb pinso i llet.
A Roma hi ha vora 150000 gats vivint al carrer, en 4000 colònies, segons el darrer cens de l’Ufficio per i diritti degli animali de l’Ajuntament. Una llei regional estableix que un grup de més de 5 gats constitueix una colònia en l’habitat urbà, i les colònies estan protegides per la llei. La llei reconeix al gat el dret al territori i formula una prohibició expressa de traslladar-lo del seu habitat, entenent per habitat el lloc on els gats troben habitualment refugi, menjar i protecció (estic traduint literalment). El servei de recollida d’escombraries no retira els platerets i el servei veterinari de l’Ajuntament esterilitza els gats i dóna assistència sanitària quan cal. Ara les gattare de tota la vida es diuen ecogattare, l’Ajuntament ha publicat un decàleg amb instruccions com ara portar el menjar a hores fixes, preocupar-se que hi haja sempre aigua i, sobretot, registrar la colònia a l’Ajuntament per tal que la llei la protegisca. La llei, a més, reconeix a les gattare un paper públic d’utilitat social. Així, els que fins a la promulgació de la llei eren "gats sense amo" ara són "gats de la col·lectivitat" o, com diu la gent, els gats de l’alcalde.
Les colònies més conegudes i més turístiques són la de Torre Argentina, a les ruïnes més antigues de la ciutat, la de la Piramide Cestia, formada pels gats que viuen al Cimitero degli inglesi i la del Coliseu, on viuen més de 200 gats (censats).
Baix de casa, cap a les 9 del matí comencen a eixir gats de tot arreu, saben l’horari del gattaro i l’esperen, al lloc on els dóna de menjar, una estoneta abans que ell arribe.
Els gattare, com l’home dels ocells i els coloms, exemplifica un desig humà de protecció, de col·lectivitat. Seria bo no perdre’l i saber-nos part, no amos, del territori i la ciutat. Bon dia i gràcies per aquesta finestra a Itàlia.