Il manifesto

Il manifesto (quotidiano comunista), és un excel·ent diari, va ser fundat, aleshores era una revista, el 1969 per Luigi Pintor, Lucio Magri i Rossana Rossanda. Ja convertit en diari, el 1972 es va convertir en una veritable estructura política que va presentar llista pròpia a les eleccions (sempre sota el símbol del PCI). La seua història fa part de la història de la dissidència d’esquerres dins del PCI. Cal dir que és l’únic (l’únic!) diari italià que no rep subvencions públiques, que viu dels exemplars que ven. Per llei, a Itàlia, qualsevol diari rep un fum de diners públics, proporcionals al tiratge, no a les vendes (si els exemplars impresos acaben al fem, és igual) si tres parlamentaris diuen que els representa com a corrent dintre el parlament. Il manifesto és l’únic que hi renuncia. A més és una cooperativa i tothom guanya el mateix. Òbviament està sempre en crisi i a punt de plegar. El 2006 el va salvar de la crisi més grossa la venda (i en van vendre molts) d’un exemplar extraordinari a 5 ?.

Per recollir diners, acaben de llançar un àlbum amb cromos sobre la història del comunisme, és xulíssim! Al text de la primera pàgina diu:

"Companyes, companys, treballadors!

La història ens posa davant una ocasió favorable, potser irrepetible!

Finalment podreu construir el comunisme en un sol país, també a sol un poblet, si viviu al camp. També a un sol apartament, si viviu a una comunitat de veïns dominada per les forces de la reacció. L’ocasió de la història es presenta sota forma d’aquest afectuós àlbum de família, l’àlbum dels cromos del comunisme (i rodalies) que, com podreu fàcilment intuir conté també alguns monstres del comunisme."

Espere que tinga molt d’èxit, ho trobe una idea genial. Jo ja tinc repes a Berlinguer i a Sandino…