Home Sweet Home
Tornada des de fa deu dies, intente posar-me al dia sobre el que ha passat per ací mentre jo no hi era i el que està passant. Intentaré fer un resumet:
El Ministre de Justícia (Mastella, de l’UDEUR, la dreta de la coalició) ha fet traslladar un jutge de Calàbria que estava investigant-lo (a ell, al ministre) per desviar fons europeus. Una jutgessa de Milà que s’està ocupant d’algunes fusions bancàries, denuncia a la televisió (i als carabinieri) amenaces i pressions de "subjectes institucionals" i, per tant, renuncia a l’escorta que "les institucions" li havien oferit.
La setmana passada els aliats de Prodi li van tombar una votació 7 vegades 7 al senat, i ara Prodi va de Telegiornale en Telegiornale llançant ultimàtums i demanant als aliats polítics que respecten els compromisos. Ara la pregunta ja no és si el govern caurà o no, la pregunta és si eleccions o govern tècnic. Tothom està d’acord en que cal canviar la llei electoral (fins i tot la dreta, que la va fer), és possible que es faça un govern tècnic, només per fer la llei electoral abans de convocar eleccions (en un any i mig no han tingut temps).
El senat hauria de votar els decrets que acompanyen els pressupostos generals, però l’altre dia, en canvi, estaven discutint sobre la Revolució Russa. Resulta que el dia de l’aniversari al TG2 van fer un servei francament vergonyós dient que havia estat només un cop d’estat sanguinari, que va provocar el drama més fort que ha viscut Europa, que havia afavorit el naixement del feixisme a Itàlia i coses així. Un senador de Rifondazione Comunista va protestar formalment al Senat, acabant amb crits de "Viva la Rivoluzione d’Ottobre, viva Gramsci e viva il socialismo!" i es va organitzar un cristo al·lucinant. Al final el president de la cambra va haver de recordar als senadors que tenien coses molt importants que discutir a l’ordre del dia, i la importància històrica de la Revolució Russa no estava entre elles.
El Papa demana als farmacèutics que facen objecció de consciència per no vendre anticonceptius ni la pastilla del dia després, el president del grup de l’UDC (democristians de dreta) presenta un projecte de llei per introduir el delicte d’apologia del comunisme.
I ara fa una estoneta, no ha passat a la cambra la proposta de llei per formar una Comissió Parlamentaria d’investigació sobre el que va passar a Gènova el 2001, perquè dos grups de la coalició de govern han votat en contra (tot i que estava al programa electoral) i els representants de la Rosa nel Pugno han arribat tard a la votació.
Home Sweet Home.
Quina enveja! Mai esteu avorrits a Itàlia. Els italianòfils que ens estem a aquesta banda del Mediterrani, en canvi, ens hem de conformar amb llegir de gairell La Repubblica i Il Corriere, sempre a cremadent. Encara rai que he descobert el teu bloc i podré servir-me’n quan em calgui una dreçera a l’actualitat italiana!
PD: Per cert, en el meu propi bloc la darrera entrada també té rerafons italià, o més ben dit, sicilià. I espero anar-hi fent entrades italianes tot sovint
Moltes gràcies per fer-me adonar amb el teu comentari que havia patit un "lapsus calami". On deia hi Sandro Pertini volia dir-hi, òbviament, Bettino Craxi.