Arrivano i nostri!

Quan el 1942 el port de Nova York es va convertir en fonamental per a l’esforç bèl·lic dels Estats Units, la intel·ligència militar se’n va adonar que havien de negociar amb la màfia italoamericana que controlava els sindicats del port, i per tant, el port, per garantir-ne la seguretat. El 1943, quan es va decidir el desembarcament angloamericà a Sicília aquesta col·laboració és va revelar molt important. Sicília era un territori completament desconegut, no disposaven de mapes prou detallats i calia organitzar contactes a l’illa per començar a infiltrar gent i per garantir l’èxit del desembarcament. (...)

Cosa Nostra estava en condicions de garantir-ne l’èxit. Tot i que el règim de Mussolini havia atacat fortament la màfia a l’illa i molts dels seus membres havien fugit als Estats Units, a Sicília en quedaven molts i van preparar “la benvinguda” als nous aliats. De fet, en dos dies ja havien desembarcat 80000 homes de l’armada angloamericana i en poc més d’un mes tota l’illa va ser conquerida (alliberada, com vulgueu) pràcticament sense lluitar i amb molt poques baixes. Es va formar l’Amgot (Allied Military Government of Occupied Territory) que, comandat per un oficial italoamericà, era el responsable de nomenar governadors i alcaldes, i ho va fer. Al voltant del 80% dels ajuntaments van passar a mans dels boss locals. Cosa Nostra va passar, així, a controlar directament quasi tots els ajuntaments i centres de poder civil de l’illa. Veure a Vito Genovese (un dels boss més poderosos de la història i, sembla, el que va inspirar a Mario Puzo el personatge de Vito Corleone) amb l’uniforme de la marina americana en el seu paper d’intèrpret i mà dreta del cap de l’Amgot devia treure els dubtes a la població, si és que algú encara en tenia.

Les conseqüències que tot plegat va tindre en la història de Sicília i d’Itàlia són difícils de calcular, però, sense dubtes, d’això i del fet que el control del territori per part de Cosa Nostra vinguera molt bé als primers governs de la postguerra (i als serveis secrets americans) en clau anticomunista, se n’estan pagant les conseqüències, i a un preu molt alt.

Nota: El títol del post és el d’un excel·lent llibre d’Aldo Caruso que explica els detalls del desembarcament, i més coses.

6 pensaments a “Arrivano i nostri!

  1. L’alter dia, fent zàping pel dial mexicà de la ràdio, una veu amb accent entre italià i argentí (accents cosins germans?) narrava, en espanyol i amb força detall, el desembarcament aliat a Sicília i l’evolució posterior de la guerra a Itàlia. Va resultar ser una producció de la RAI en espanyol, emesa per alguna ràdio mexicana. Val a dir que no s’entretenien gaire en aquests aspectes que ens expliques tan bé… 

  2. Tema molt interessant. Es veu que els americans, per fotre els anglesos i convertir-se en líders indiscutibles de la invasió, van donar ordres a la màfia d’inhibir-se a la zona de Catània, convertint el front dels anglesos en un infern.  Resultat, a partir d’aquells moments qui portava la veu cantant a la invasió d’Itàlia era l’US Army.

    Parlant d’aquest tema, us deixo un magnífic e-mule link de la peli Salvatore Giuliano. Cliqueu aquí pel link i aquí per baixar-vos els subtítols en espanyol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *