Bars

Els meus baristi es diuen Sandro i Massimo. Normalment Sandro està a la caixa i Massimo fa els cafès. Hi prenc un cappuccino cada matí des de fa anys. Tot i que el bar està a l’intern d’una organització internacional i la parròquia no és la d’un bar normal, ells aconsegueixen que semble un bar normal. Tots dos són d’esquerres però Sandro diu que ell més. Sandro és de la Roma i Massimo de la Lazio (perfecte!), saben TOT de futbol, són consumidors de premsa esportiva i es parla de futbol tots els matins.  Sandro, a més de romanista, també és del Barça i diu que Massimo és del Madrid, cosa que l’altre nega. Són els meus informadors sobre can Barça, no sé com ho fan però estan informadíssims. (...)

Massimo recorda el que pren tothom, cappuccino, cappuccino chiaro, scuro, caffè, caffè macchiato, ristretto, latte macchiato, cappuccino senza schiuma…, no falla mai. És portentós. Com que la companya de feina amb qui vaig a fer el cappuccino el vol sense escuma, fa dos corets a l’escuma del meu, un per cadascuna…

Sempre he pensat que Roma està plena de baristi simpàtics i de dependentes i dependents antipàtics. Els bars de Roma quasi mai tenen nom i fa olor de cafè i hi ha fotos de futbolistes, de Totó i d’Anna Magnani i, normalment, no hi ha taules. Molt sovint s’adrecen als clients usant el títol, no és estrany sentir Buongiorno dottoressa, o avvocato o ingegnere…i quasi tots van vestits amb camisa blanca i armilla i, sovint, amb una espècie de faixa. Als bars, a més de prendre el cafè pel matí, es compra la llet fresca  (i la sal als estancs –sali e tabacchi-, perquè era un monopoli de l’estat, i abans dels papes, per això els toscans fan el pà sense sal, perquè estaven farts de pagar les taxes al Papa).

M’encanten aquests bars fets de clients habituals, on es parla de política i de futbol i on hom pot trobar un somriure i un bon cafè tots els matins.

El de la foto és el bar San Calisto, a Trastevere, que es mereix un post per a ell solet.

Bon dia a tothom, me’n vaig a prendre’m el meu cappuccino amb dos corets…

3 pensaments a “Bars

  1. Mai he près millors cafès que a Roma. La teva decripció és perfecte. No només els cafès són extraordinaris amb un olor i sabor únics, sino també el que has dit; llocs entranyables, petits, tothom dret, xerrades.
    Per sort al meu barri encara tinc el bar de sempre, any 1928, amb un aire i atmòsfera semblant ….
    Ara de moment, a casa, tinc cafè vietnamita, sorprenent i molt bò.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *