comunista, poeta i secretari d’ajuntament

La meua família italiana té dues branques, una siciliana (quasi tota palermitana) i una emiliana, d?un poble gran que es troba a la intersecció entre la Llombardia, el Vèneto i l’Emília-Romanya. Tot i que el poble pertany a la província de Màntua i és, per tant, Llombard, ells són emilians, parlen (o parlaven) emilià i quan anaven al metge, a comprar roba bona o a estudiar, baixaven a Bolonya. Un poble d’aquells amb riu, amb estació, amb boira i amb un carrer major que es diu Via Matteotti, on hi havia la secció del PCI i l’església (l’església encara hi és). Plens de gent gran amb noms improbables (la tradició comunista i anarquista de posar als fills noms no cristians ha donat a l’Emília-Romanya resultats espectaculars). 

Lo zio Pompeo és un senyor gran, polit i amb maneres antigues, no et passaria mai pel cap no parlar-li de vostè. A més, és sord com una campana. Quan ens vam conèixer es va presentar dient-me que ell era "comunista, poeta i secretari d’ajuntament, en aquest ordre". (...)

Vam estar parlant durant un sopar i una llarguíssima sobretaula. En realitat com que la seua sordesa feia quasi impossible el diàleg, ell parlava i jo l’escoltava. Vam parlar de política i de literatura, em va parlar molt d’Ungaretti, el seu poeta preferit. I vam (va) parlar molt d’Itàlia, clar. Em va explicar que el 1992 li van concedir el títol de Commendatore, una condecoració que concedeix el President de la República. Explicava que com que en aquell moment el PCI s’acabava de dissoldre i havien assassinat als jutges sicilians Falcone i Borsellino i, a més, estava esclatant l’escàndol Tangentopoli, ell estava molt enfadat amb Itàlia i havia perdut la il·lusió. Així que, després de pensar-ho molt, va enviar una carta al President de la República (i la va fer publicar al diari) on, exposant les seues raons, li comunicava que no acceptava la condecoració i que, a més, presentava la dimissió de ciutadà italià. Des d’aleshores dedica el seu temps a la poesia i a la traducció a l’emilià de l’Antic Testament.

Quins senyors!

6 pensaments a “comunista, poeta i secretari d’ajuntament

  1. Això que expliques del poble de l’Emilia recorda molt a les pel·lícules de Don Camilo i Don Peppone! Segur que dins l’església d’aquest poble no hi trobaríem en Fernandel parlant amb el Sant Crist de l’Altar Major?

  2. Com sona això de l’emilià? Estava mirant la Wikipedia emiliana i m’imaginava com deuria ser la fonètica, per les expressions tinc la sensació que em recorda una mica l’occità, vaig errat? És una llàstima que es faci tan poc per protegir les moltes llengües italianes.

    Felicitats pel magnífic bloc!

    Martí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *