Libera nos a malo

"Quan mor una llengua no moren certes alternatives per dir les coses, moren certes coses"

Luigi Meneghello va nàixer a Malo, prop de Vicenza, el 1922 i va morir a juny d?enguany. Partisà amb el Partito d?Azione,  en acabar la guerra, després de la derrota a les primeres eleccions del partit que encarnava la seua idea de política, ?sufocat entre dues esglésies?, com deia ell, referint-se a la Democràcia Cristiana i al Partit Comunista, va deixar Itàlia el 1947 per instal·lar-se a Anglaterra. Va fundar i dirigir la Càtedra de Literatura Italiana a l?Universitat de Reading i hi va ensenyar 33 anys. (...)

La seua novel·la Libera nos a Malo (títol on juga amb el nom del poble i el vers del parenostre en llatí), publicada el 1963, és una meravella. Explica les històries de la seua infantesa i joventut, però explica, sobretot, les històries del seu poble. És una novel·la coral on els únics protagonistes evidents són el poble i la llengua. És, com ell diu ?un llibre escrit des de dintre d?un món on es parla una llengua que no s?escriu?. Està escrit en italià: ?no m?he proposat ni traduir ni reproduir el dialecte; en canvi, he transportat del dialecte a la llengua algunes formes i construccions on em semblava necessari, i sempre amb el criteri que aquests ?transports? meus, en el seu context, havien de ser comprensibles per al lector italià?. Una prosa precisa i preciosa, d?una qualitat quasi líquida, amb una gran força evocadora, una prosa que sembla parlada, amb un sentit de l?humor i una tendresa que ho ameren tot i que et fan llegir amb un somriure xicotet (un somriure com el de llegir a Moncada). A un passatge bellíssim del llibre, un escarbat va pujant per un monument usant els noms dels caiguts de la I guerra mundial gravats al marbre per escalar. Convertint els noms no en citacions sinó en llocs on agrapar-se.

Un altra novel·la excel·lent de Luigi Meneghello és I piccoli maestri, on explica la seua experiència partisana, lluny de la retòrica i de la mitificació d?altres novel·les. Trobe que  I piccoli maestri,  El Partigiano Johnny de Beppe Fenoglio i I sentieri dei nidi di ragno de Calvino són les millors novel·les italianes sobre l?experiència partisana.

Jo, a la llibreria, tinc Malo al costadet de Mequinensa. Espere que algú el traduïsca i el pugueu gaudir en català.

8 pensaments a “Libera nos a malo

  1.     No judicare la valua de la persona ni laseva novela, no les conec.
    Pero pel que expliques  i pel que dius al principi- va instituir una catedra i va ensenyar italia o literatura  italiana 33 anys.
    Noo has comentat que hagi fet res per la seva cultura ni llengua maternes.
    Flac favor al seu poble!
    En difinitiva, qui no vetlla el seu- quan esta en perill- no pot pretendre que sigui admirat per cuidar el d´ altri.

  2. maria, t’escric des de casa paco, m’ha ensenyat el teu bloc i el trobe molt bonic/interessant; és una pena, però, que a la meua edat intente de no llegir novel·les. he traduït un llibre del japonès i espere autopublicar-lo ara al setembre.  fa dos estius vaig anar-hi a roma venint de corfú i la vaig trobar meravellosa, una ciutat de fonts, d’aigua. vaig estar tres dies i no vaig entrar a cap museu; a atenes, en tres dies, els vaig recórrer tots. hi ha una pàgina web  sobre passejades per roma que em va semblar molt recomanable. m’havia fet el ferm propòsit d’anar cada any, però ja he incomplert la meua promesa. vaig seure a una feltrinelli llegint sciascia (intentant llegir). potser no coneixes el web i el bloc d’un professor de filosofia de la upg que es diu ramon alcoberro, si no la coneixes (espere no ofendre la teua inteligència) fes-ne una ullada. records.et seguiré.

  3. Fa un parell de setmanes que he "descobert" el bloc i el visito regularment.
    No faig comentaris perquè no aportaria res d’interessant. M’agrada i aprenc. No es pot demanar més. Per això, gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *