¿Cómo están ustedeees?

Aquesta campanya electoral he intentat no saber res, no veure debats electorals a la tele i parlar-ne el menys possible, per la salvaguarda de la meua salut mental.

Ara, amb els primers resultats dels exit poll publicats pareix que Bersani ha guanyat clarament, falta saber els resultats definitius per veure si se salva el Senat i podrà governar.

Una dada salta a la vista dramàticament, si és cert que Berlusconi pren al voltant del 30% dels vots i Grillo el 20%, això vol dir que vora el 50% de l’electorat d’aquest país que ha anat a votar, vota pallassos. No sé què vol dir ni quina explicació ‘política’ té, però, vos ho assegure, no té cap gràcia.

11 pensaments a “¿Cómo están ustedeees?

  1. No sóc italià, i no tinc dita nacionalitat. Vist des de lluny, però, voto per una coalició. Coalició entre Berlusconi i Grillo. Encara que, a Itàlia també, sempre guanya la Banca [vull dir: el Vaticà]… i potser Europa respirarà tranquila i la coalició serà entre Monti i Bersani.

    Lo dit: guanyin uns o altres, el Vaticà sempre guanya [vull dir: la Banca].

    Atentament

  2. L’espectacle de declaracions postelectorals no és menys lamentable. Natural en un país on hi deu haver el més gran nombre de partits repulsius del món. Tampoc m’ha semblat mai gaire normal la trigança en sortir de certs resultats. Que compten amb àbacs o com va la cosa?

    Per cert, llegeixo bona part dels clàssics italians d’Ariosto ençà sense cap dificultat. Però em costa penes i treballs entendre les declaracions dels polítics italians i aquest neolinguaggio giornalistico dels diaris quan parlen de política. És una deformació idiomàtica premeditada?

    PS: No tot són males noves: sembla que el Carroccio s’afona.

  3. la seva contribució la d’avui en la “Opinió contundent”. Té una bònica forma d’entendre la democràcia…

    Vostè s’emprenya:

    – perque el Berlusconi no es mor (i així no pot presentar-se a les eleccions, i la gent no el vota),

    – perque els catòlics no han votat [sic!],

    – perque a les primàries del PD la gent no haguès votat al candidat més catòlic practicant (com si l’actual candidat fora un agnòstic o -pitjor!- un protestant evangèlic… se l’informa que també és catòlic protestant),

    – perque els italians i les italianes han votat majoritariament a un humorista (a part d’altres coses, crec jo) i no pas a un imposat/impostor.

    – perque els italians i les italianes s’han quedat sense Monti i sense papa (ai!, quina pena que fa),

    – etc., etc…

    La democràcia és això: la gent vota, i també tenen dret a equivocar-se. I el vot d’un il·letrat que està fart que el robin en nom d’Europa val el mateix que el vot d’un intel·lectual que està cofoi de que un grup de lladres el governin (i el subvencionin).

    Felicitats, Itàlia: cal enterrar la bruticia… o si més no, que els papistes i els lladres es fotin nerviosos (encara que sigui per mig día).

    Ja veu, no tothom pensa que el millor candidat ha d’ésser un que pensi que l’homosexualitat és una cosa guai del Paraguai, progre kumbaià reciclat de postmodern o que faci empassar a cada italià un pa com unes hòsties.

    Repetesc i resumisc: La democràcia és que la gent sigui major d’edat i reponsable i faci la millor elecció que cregui convenient. És una falta de respecte el voler la mort d’algú perque no el puguin votar.

    Atentament

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *