cinquanta-set


M’he d’afanyar perquè ara em toca a mi
. Paolo Borsellino

Hui aquest país commemora els vint anys de l’assassinat del jutge Giovanni Falcone, de la seua dona i dels policies de l’escorta. D’ací 57 dies commemorarem els vint anys de l’assassinat del jutge Paolo Borsellino i els homes i dones de la seua escorta.

Van néixer al mateix barri històric de Palerm, la Kalsa i van créixer junts jugant a futbol a Piazza Magione, una d’eixes places palermitanes que recorden una mica a València i una mica a Beirut. Van estudiar junts i van treballar junts molts anys, amb un objectiu comú, guanyar el màxim de batalles possibles a la màfia, que condemnava la seua terra a la pobresa, a totes les pobreses.

Tothom coneix la seua història i la història de les seues morts. A mi, el que més em commou són eixos cinquanta-set dies de Borsellino, des de l’assassinat de l’amic de l’ànima fins al propi assassinat. Sense temps per llàgrimes ni per al dol, calia afanyar-se, calia treballar molt abans que el mataren, perquè sabia que el matarien i que el matarien prompte. Em fa molta impressió aquesta determinació, aquesta lluita tenaç per aclarir la mort de l’amic abans de ser assassinat i em commou la història d’aquests dos amics que van créixer junts, que van estudiar junts, que van treballar junts i que van morir junts, per salvar Sicília i aquest país.

5 pensaments a “cinquanta-set

  1. Penso que abans de les seves morts, molta gent, especialment fora d’Itàlia, encara servava una imatge una mica estilitzada de la màfia; la conreada pel cinema americà i per la pròpia propaganda de la cosa nostra que pretenia ser una mena de “funcionarat de segona classe” -com deia un mafiós de Little Italy als anys 60- que proporcionava allò que l’estat no volia proporcionar malgrat la demanda: joc, drogues, préstecs a qui els bancs ja no li’n donaven, protecció, una manera més expeditiva de resoldre greuges i injustícies, àdhuc una xarxa de solidaritat econòmica i social en països amb moltes carències… L’afany i el sacrifici de Borsellino i Falcone van permetre que força gent es deixés de faules romàntiques i veiés tot el rostre de la seva brutalitat i rapacitat.
    Però aquests dos mesos de Borsellino són molt difícils d’imaginar. Gairebé  irrepresentables diria. I no obstant, penso que se’n podria fer una pel·lícula grandiosa i terrible. Com el seu coratge i la seva integritat.
  2. Bon dia Marieta,

    En alguna ocasió te escrit al bloc, i te segueisc habitualment sobretot per les entrades de temes tan diversos que com he comentat ens ocasions en serveixen en les meus habituals viatges de feina a  Italia

    Ja se que et pot sonar un poc estrany, pero estic ajudant a la meua neboda a buscar allojament a Roma per al proper curs academic. Te un beca Erasmus de disseny industrial a la Università dalla Sapienza, està buscant una habitació de lloguer en un pis compartit

    De moment hem trobat uns preus que ens pareixen una mica excesius 500 € + 50€ de comunitat al mes per a una unica habitació, com sabràs la beca Erasmus ni molt menys arriva per a estes despeses, i no voldria tinguera que renunciar a esta experiència que pense molt enriquidora

    Em pot comentar si estos preus son “normals” o si coneixes de persones que lloguen habitacions / apartaments per a estudiants. O residencies d´estudiants, encara que supose seran més cares encara ….

    Per supost es una xica, responsable, molt estudiant, naturalment que te que dir son tio ….

    Desgraciadament tots els meus contactes a Italia, son desde Parma-Bolonia cap amunt, i em sap mal no poder ajudar-la

    Gracies desde la Ribera del Xuquer

    Sergi
    +34667441018
    sercagar@yahoo.es

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *