A Itàlia els dissabtes hi ha escola.
Aquest matí, a Brindisi, els xiquets de l’escola de formació professional Morvillo Falcone esperàven fora a que l’escola obrira, supose que aprofitant els darrers minuts abans d’entrar per les darreres rialles. Un contenidor d’escombraries, que algú havia desplaçat per deixar-lo més prop de l’escola, ha esclatat i ha ferit greument alguns estudiants, una xiqueta de 16 anys està en condicions desesperades a l’hospital i una altra ha mort.
Encara hi ha poques notícies, es pregunten si l’atemptat ha estat pel símbol del nom de l’escola (el nom del jutge Falcone i de la dona, assassinats per la màfia amb l’escorta ara fa vint anys), o perquè l’escola està a pocs metres del tribunal o potser perquè hui a Brindisi arribava la caravana anti màfia… Una bomba a una escola és per matar xiquets, a Brindisi n’han esclatat tres, qui les ha posat ha triat matar xiquets, supose que per horroritzar-nos.
Ho han aconseguit.
I em venen al cap, també, les paraules finals de Vázquez Montalbán a Panfleto desde el planeta de los simios: “No. No hay verdades únicas, ni luchas finales, pero aún es posible orientarnos mediante las verdades posibles contra las no verdades evidentes y luchar contra ellas. Se puede ver parte de la verdad y no reconocerla. Pero es imposible contemplar el mal y no reconocerlo. El Bien no existe, pero el Mal me parece o me temo que sí.”