Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Publicat el 1 de març de 2012

ma tanto tanto

Te voglio bene assai

ma tanto tanto bene sai

è una catena ormai

che scioglie il sangue dint’e vene sai…

Diu la llegenda que en els mesos de convalescència que Caruso va passar a Sorrento va donar lliçons de cant a una jove de la que es va enamorar. Una nit d’agost del 1921 que el cantant ja es trobava molt malament, va voler cantar per a ella i va fer portar el piano a la terrassa de la seua suite, va cantar quasi sense forces i amb llàgrimes als ulls, li va cantar una apassionada declaració d’amor i de sofriment. Diu la llegenda que els pescadors del golf, en sentir-lo, van tornar al port i es van arrimar sota la seua terrassa amb les barques il.luminades per escoltar-lo i la llegenda també diu que aquell va ser el millor concert de Caruso, el darrer, va morir pocs dies després.
 
Explicava Lucio Dalla que quan va viure uns dies a la mateixa suite que Caruso (que òbviament es conservava com quan hi va ser ell i conservava el piano del mestre) i li van explicar la història d’aquell darrer concert, aquella mateixa nit, va escriure la cançó, Caruso, en aquell mateix piano.

Tot i que se n’han perpetrat versions que clamen vendetta, a mi m’agrada molt, sobretot cantada sense cridar, com la cantava ell. 
 



  1. La pell es va irisant fins quedar frapada per la bellesa de les paraules  que, poc a poc, es van fonent amb la música……. Bellissim text! llegint-lo pal.ladejant la tebior dels mots i de fons aquest gran Caruso de Lucio Dalla…..
    Gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent