melodies

Aquests dies es commemora el centenari del naixement Nino Rota, a Milà a desembre del 1911. De família de músics, va començar molt xicotet a tocar el piano i als 11 anys va escriure un oratori per cors i orquestra, L’infanzia di S. Giovanni Battista i el va dirigir en una de les representacions a França. Va continuar la seua formació musical a Itàlia i als Estats Units i durant tota la vida va composar obres clàssiques per orquestra, ballets, òperes, música de cambra, sonates i un concert per arpa. Però pel que es va convertir en un músic popular va ser per les seues músiques per al cinema. No es poden pensar les pel.lícues de Fellini sense les seues músiques (ací explica com treballaven junts, buscant el motiu d’on el mestre partiria per composar la música), van treballar junts tota la vida. Nino Rota va fer la música les de moltes de les pel.lis de Monicelli, de Zefirelli i de Visconti (el vals del Gattopardo…) i per la música de The Godfather de Coppola li van donar l’Òscar. Va fer la música de 154 pel.lícules en quaranta anys de carrera.

Les músiques de Nino Rota tenen una cosa que no sé com es diu, és el que tenen algunes melodies, que fa que les xiules sense adonar-te’n o eixes cançons que pareixen fetes per ser tocades amb un acordió, que pareixen velles, sobreviscudes als segles, que quan les escoltes per primera volta et sonen d’alguna cosa i no saps de què. En fi, he estat una bona estona decidint quina música del mestre posava, que si Amarcord, que si 8 1/2, el vals del Gattopardo, que si un padrino amb mandolines…, però ja sabia des del començament que posaria La Strada, eixa trompeta no sé què té.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *