dotze hores

En els darrers mesos, mentre altres països adoptaven mesures (amb més o menys traça) per salvar-se, ací el parlament s’ocupava de les fulanes de Berlusconi i dels seus problemes amb la justícia, aprovant, decret rere decret, lleis per salvar-li el cul i la fortuna i allargant una legislatura morta fa temps amb la vergonyosa compra de diputats de desembre de l’any passat. Quan Europa va començar a donar tocs seriosos al govern italià, van traure els morrions als membres de la Lega, que en clau anti-europea són insuperables i quan els tocs es van fer més seriosos Berlusconi va escriure la quasi bíblica Lettera a l’Europa (pareixia que després anara a escriure’n una als Corintis), prometent mesures definitives i secretes, sense que el parlament en sabera res, ni la premsa, ni els ciutadans.

Com si la cimera d’avui els haguera pillat de sorpresa, el president del govern va convocar un consell de ministres extraordinari i urgent (!) per decidir les mesures que havien de presentar a la cimera de Cannes dotze hores després. Volien fer l’enèsim decret-llei, però el president de la República els va dir que no, que aquest tipus de mesures no es podien aprovar per decret. Ahir per la vesprada Napolitano va convocar a tots els caps de partit de l’oposició i, a més, anit un grup secret de parlamentaris del partit de Berlusconi es reunien a un hotel secret per escriure i firmar un document retirant el suport (i els vots) al govern. El consell de ministres va durar poquíssim i en acabar, sense roda de premsa, el govern va publicar un comunicat dient que havien aprovat presentar una maxi-esmena a una llei d’estabilitat pendent d’aprovar (el parlament tenia coses més importants que fer que aprovar una llei d’estabilitat, en els darrers mesos) on estan contingudes les mesures en qüestió. Les mesures no les han publicades, es veu que també són secretes, potser les coneixerem avui quan les presenten a la cimera de Cannes, anit s’estenia l’opinió que no han estat capaços de decidir res i que estan, simplement, guanyant temps, dotze hores per ser exactes. De totes maneres és igual, perquè no podran fer aprovar res al parlament (sense els vots dels de l’hotel secret), jo diria que, finalment, s’ha acabat.

 

5 pensaments a “dotze hores

  1. I si anem dient que ara a migdia ja no són ni dotze, millor, oi?

    Jo, que en sóc patidor passiu,  he de confessar que trobaré una mica a faltar aquesta barroeria tragicòmica de polítics de partits personals comprats amb la barra de deixar-se anomenar “els notables”, gabinets que no saben com es fan i tramiten les lleis, recursos a conspiracions paranoiques per explicar els fets més senzills i tot aquest cabaret que ha caracteritzat aquests darrers mesos de govern. I, sobretot, trobaré a faltar aquests, comprensiblement esporàdics, allaus de sarcasme que són les teves cròniques “polítiques”

    Per cert, la caiguda per la traició dels membres del seu mateix partit recordaria força aquella de juliol del 43 quan el jerarques del Gran Consell del Feixisme va despatxar Mussolini després de deliberacions també secretes. Potser il premier estigui ja preparant les maletes i potser no només per deixar el Palazzo Chigi. Llàstima que a Líbia ja no li puguin fer lloc… 

  2. La pregunta és… si cau Berlusconi, estan preparats els de l’oposició per entrar i fer front a l’embat d’Europa i de les mesures que, per força, els faran aplicar?

    Els auguro un futur complicat…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *