Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

indignació

Quan hem arribat a la manifestació ens ha paregut enorme i preciosa. La festa ha durat poquíssim. Ja des del començament hem vist que hi havia massa gent amb la cara coberta i els cascos posats (fa temps es deien autònoms, des de Gènova es diuen Black Block, des de sempre es diuen imbècils) i en lloc d’estar al final com de costum s’han posat en grupets entre mig de la gent, per tota la mani. Era una manifestació molt grossa, amb les pancartes creatives que sempre porta ací la gent, amb gent de totes les edats. Al poc de començar han cremat els primers cotxes, la gent ha intentat fer-los fora amb crits de ‘feixistes’ i ‘fora,fora’. Ens han amenaçat i llançat ampolles, han cremat un parell de bancs i d’altres edificis públics. A nosaltres ens ha tocat fugir (corrent), hem passat por. Ara, des de casa veiem les columnes de fum i sentim els helicòpters. Alguns manifestants valents n’han agafat un parell i els han lliurat a la policia, que ha tallat la manifestació per protegir els manifestants (el món a l’inrevès). Estic veient a la tele una batalla campal a Piazza San Giovanni, que és on havia d’acabar la manifestació. Han aconseguit rebentar la manifestació, milers i milers de persones havien vingut de tota itàlia, per acabar fugint, quina lllàstima.   



  1. Pena i ràbia, sí. No trobo imatges de la manifestació de Roma que no siguin les de cotxes cremant, les de la gent cridant “Fora, fora” i els Black o el que fossin, a la seva a la seva, al que havien anat a fer, rebentar la protesta. Indignant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent