Jo Trieste la tenia guardada, segurament des que estic a Roma hi podria haver anat però no hi volia anar un cap de setmana i prou, sabia que havia d’anar amb més calma, que valia la pena esperar, com la xocolata després de menjar-se el pà a soles.
No sé que m’espere, o sí que ho sé: un altre món, un món on no he estat mai.
Abans, mirant un mapa he vist que, a banda del temps que vaig estar a Londres, Trieste serà la ciutat més al nord on he anat. No he anat mai a cap ciutat europea (europea en el sentit del rovellet del segle XX,
mitteleuropea, vaja), no he estat mai a Viena ni a Praga ni a cap de les ciutats de molts dels meus llibres preferits dels darrers anys.
Trieste és moltes coses, és un nus i és una porta, o moltes portes, per a mi serà la porta de l’Ístria. I Trieste és també moltes guerres, cau de molts exilis i inici de molts viatges.
I ho serà per a mi, l’inici d’aquest viatge a eixe món que no conec i que començarà a Trieste, com ha de ser. Ja tinc feta la llista dels cafès i les
llibreries i els temples i les places.
M’estic acabant de preparar la bosseta amb els llibres per endur-me, estranyament, o no, serà un viatge de re-lectures, res de novel.letes de policies noruegs, aquesta volta em donaré el gust de rellegir coses bones.
*Ho he escrit en eslovè, (sempre que veig el nom de Trieste en eslovè em ve al cap la
Tirisiti alcoiana).
T’encantarà!
Tinc ganes de llegir-te.
p.s. Paolo Rumiz és un triestí no tan famós com Magris o Svevo, però m’encanten les seves cròniques de viatges, començant per “È Oriente”.
d’anar a Trieste així. I és que de la bóta només he estat a Roma i la resta està sempre tan subjecta als tòpics! Això si, sempre amb les millors lectures, que cal triar-les amb la mateixa cura que triem la roba 🙂 Que tingueu molt bon viatge! 🙂