Tota la vida votant i perdent i avui he guanyat sense votar. Hem guanyat!
Han guanyat les associacions que van recollir les firmes per convocar els referèndums, han guanyat totes les persones que s’han mobilitzat creativament i esplèndida per informar la població, per lluitar contra la desinformació, la manipulació i el joc brut del govern, per superar la desídia de la població que en els darrers 15 anys no havia anat a votar als referèndums, els voluntaris de ‘TaxiQuorum’ que han portat a votar les persones amb dificultats per moure’s, els activistes, els ciutadans italians tenacíssims han usat la xarxa per demanar el vot, els actors i músics que ahir regalaven entrades a qui demostrara haver votat. I han guanyat els trenta milions de votants italians que ahir i avui han anat, malgrat tot, a votar.
I ells han perdut, han perdut els manipuladors i els mentiders. I sobretot ha perdut ell, no vos podeu imaginar l’ambient que hi ha per Roma, amb la gent tocant els clàxons dels cotxes i abraçant-se i omplint les places. Ja era hora, era hora.
I des de l’altra banda de la mar això ens dóna l’esperança de saber que les coses poden canviar, i no sempre per a mal.
A gaudir-ho!
Enhorabona! Són una gran eina els referèndums. A la fi li podeu plantar cara. Una besada i una aferrada pes coll
Només puc dir que… ja era hora!!
Alcem la copa i un brindis !
He patit fins l’últim moment pensant que encara perdríem (que fins i tot jo ja em sento italià de cor).
Quan els partits no funcionen com a intel.ligència col.lectiva, el poble en pren el relleu, s’organitza, s’agita, es pronuncia. I fa avançar les coses i ajuda a què reculi la mentida, la farsa.
I jo que me n’alegro.
Pere