Un altre país

Ho han intentat de totes les maneres. Primer van impedir que es votara per als referèndums el mateix dia de les eleccions municipals i regionals, per evitar que s’arribara al quorum (la participació ha de ser de més del 50%), impedint que s’estalvien milions d’euros fent anar a votar la gent dues voltes en menys d’un mes. Van intentar que no es votara el mateix dia sobre l’energia nuclear i el legitimo impedimento (la llei que permetria a Berlusconi no presentar-se als judicis), intentant fer votar la gent en dies diferents per no arribar al quòrum en aquest darrer. Van fixar la data del referèndum el més tard possible per que la gent preferira anar a passar el diumenge fora que anar a votar.

La informació ha estat fastigosa des del començament: els telediaris de RAI1 i de RAI2 van dir més d’una volta malament les dates del referèndum, dissabte, el dia abans del vot, el telegiornale de RAI1 el van començar dient: Demà és molt millor anar a la platja perquè a la muntanya igual plou…

Han impedit pràcticament que els italians residents a l’estranger puguen votar. Avui el ministre de l’interior ha trencat el silenci electoral dient que s’havia arribat al quòrum tres hores abans que tancaren els col.legis electorals (ja l’han denunciat).

Jo, personalment, no tenia cap esperança, fer anar a votar més de la meitat dels italians un diumenge de juny em pareixia impossible, però la mobilització popular ha estat impressionant i, tot i les maniobres del govern, pareix que tenim quòrum, que més de mig país ha preferit anar a votar que anar a la platja.

Miguel Mora ho explica molt bé ací, com sempre. Jo estic molt, molt emocionada. Ara la llum al final del túnel comença a enlluernar.