somriure

Quan Berlusconi va anar a votar fa quinze dies no tots els membres de la mesa es van comportar igual. Una jove no es va alçar, li va donar la mà educadament però sense alçar-se ni somriure. Quan el president va tornar a votar diumenge es va aturar a parlar amb ella i no va poder evitar fer-li la gracieta (amb la poca gràcia que sol tindre) dient-li alguna cosa com ‘Vostè com sempre no somriu’ i la xica, seriosa, li va respondre: ‘somric, somric, tranquil’.

Dilluns al vespre un fotògraf la va localitzar a la festa a Piazza Duomo a Milà i li va fer la foto que veieu. 

2 pensaments a “somriure

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *