Un altre país

Tinc al meu lector de RSS’s el teu blog, molt interessant per tota la gent que hem estat i estem encara interessats en la península veïna. Te faig un breu resum de la meva història amb la Itàlia: ja fa prop de 10 anys i sobretot per raons polítiques (el sorgiment del moviment dels anomenats no-global, ara considerablement disminuït) vaig començar a estudiar l’italià amb l’esforç que comporta, tant d’hores de dedicació com econòmic fins que vaig aconseguir entrar a una EOI. Visitava als companys italians continuament i durant anys vaig estar rumiant de fer el salt cap allà però finalment per diverses raons laborals (i per com començava a apuntar la situació italiana) no me’n vaig mudar.

El temps no sé si m’ha donat la raó, perquè la meva situació laboral aquí és molt terrible, molt. Però ara estic estudiant alemany, de fa ja uns mesos. És un país normal, amb polítics normals que generalment dimiteixen quan fan alguna cosa malament, una cosa que fa anys que hem oblidat en aquestes nostres-teves contrades. Amb treballs dignes amb sous i condicions de treball dignes, o al menys, encara més dignes que a les que estem acostumats. Potser no hi ha tant de no global, potser per allà no en fa tanta falta. Per cert, l’idioma és difícil, és cert, però és factible.

Te dic tot això perquè igual més que destripar (tot i que molt raonadament, i amb molta raó) d’Itàlia o della Spagna, o della Catalogna que tampoc està com per tirar coets, està arribant el moment d’agafar tots els bàrtuls i migrar nord enllà, o com deien els antics dissidents de l’est: votar amb els peus.

En tot cas, moltes gràcies pel teu preciós blog 🙂