victòria!

Entre el IV i el III segle a.C. els cartaginesos que vivien a la ciutat de Krly, Càller, van decidir enterrar els seus morts a un dels pujolets que tenien a la vora. El pujol que, de fet, és la necròpoli fenício-púnica més gran del Mediterrani, té un nom meravellós, com són sovint els noms sards: Tuvixeddu
Ningú no li va fer massa cas a eixe pujolet ple de forats que ara es troba enmig de Càller, ni els romans (aleshores la ciutat no es deia Krly sinó Caralis), ni els pisans, que només en van fortificar un trosset, el Castellum Castri de Kallari, ni els catalans que al 1325  la van anomenar Càller, ni els italians que en diuen Cagliari (en sard es diu Casteddu).
Al segle XX, en el període més dur dels bombardeigs aliats, els ciutadans de Càller van trobar refugi a Tuvixeddu, algunes persones ancianes es van instal.lar a les cavitats més grans per no haver de pujar de pressa i corrent cada nit i d’altres s’hi van instal.lar en perdre la casa sota les bombes. Després de la guerra, una empresa de ciment va extraure pedra fins els anys 80s, destruint definitivament moltes tombes.
Però el ciment va tornar a Tuvixeddu, en forma de projecte immobiliari, 260000 metres cúbics, de ciment. En un àrea arqueològica, Un nuovo modo di abitare, pensare e vivere Cagliari
L’ajuntament -de dretes- autoritzà el projecte, el govern regional -d’esquerres- amb el Piano Paesaggistico Regionale, posà vincles que impedeixen construir a la zona. Els constructors i l’Ajuntament de Càller -de dretes- van fer recurs al Piano i fa tres anys van guanyar, però, finalment, la setmana passada una sentència del Consell d’Estat dóna la raó a qui pensa que a un àrea arqueològica com aquesta el que s’ha de fer és un parc i no abocar 260000 metres cúbics de ciment.
És una gran notícia, les victòries del sentit comú contra el ciment em posen d’especial bon humor.

4 pensaments a “victòria!

  1. bé, les notícies que arriben de la mia pàtria fan alegria, de tant en tant. Aprofit descaradament la notícia per dir-te/-vos que acab d’obrir una llibreria-cafè dedicada a Itàlia a Madrid, just a davant del Teatre Lara, entre Callao i Malasaña. Per si algun catalanoparlant italianòfil vol prendre un cafè en condicions i xerrar en català amb el propietari de llibres en italià, aquí estem…
    (perdó per ser tan descarat!)