Un altre país

Al que queda d’aquest país encara hi ha persones que em fan sentir orgullosa de que siga una mica meu. Una d’elles és una magistrada, Ilda Bocassini, la senyora de la foto. Fiscal a Milà des de fa anys és l’enemic número 1 de les màfies, responsable dels grans processos i de detencions sonades, com la dels assassins de Falcone i Borsellino. En quan els van matar va demanar el trasllat a Sicília i es va prometre que els prendria, i ho va fer.
També és l’enemic número 1 de Berlusconi, és la responsable de molts dels processos que té pendents i fa anys que el Cavaliere i els seus li van darrere, molts, li van arribar a traure l’escorta (!), l’han acusada de mil coses i ella sempre, sempre n’ha eixit neta. La premsa i les teles del Cavaliere porten anys insultant-la sense treva, però ella, tenacíssima i implacable, continua fent la seua faena, i la fa molt bé. Ilda ‘la roja’ (li diuen així pel color dels cabells) és la responsable de l’acusació a Berlusconi de prostitució de menors. Supose que seria molt millor que el Cavaliere caiguera políticament, però vist que no n’hi ha oposició, si qui el fa caure és Ilda la roja, una dona que fa anys que lluita per la justícia i per la legalitat i a qui aquesta lluita li ha costat no tindre una vida normal, viure pràcticament des que és fiscal a casernes de la policia, suportar contínuament insults i amenaces i que malgrat tot això ha perseverat sempre en la seua lluita, deia, si és ella qui el fa caure, serà fantàstic, per molts motius, i un és que és una dona, i per moltes dones d’aquest país que ens sentim quotidianament insultades i humiliades per Berlusconi, per les seues teles i per la cultura que transmeten, serà un plaer enorme, crec que se’n diu revenja.