Publicat el 14 de desembre de 2010
tic tac tic tac
Ja hi som, ha arribat el dia, a l’hora de dinar ja ho sabrem. Esperem que la senyora Mogherini no es pose de part i puga votar, que el senyor Guzzanti, únic diputat del Partit Liberal faça cas a les instruccions del seu partit i vote la desconfiança, que els membres del Parlament del Partito Radicale tinguen una miqueta de vergonya i que l’amo no haja aconseguit aquesta nit comprar-se a ningú més…
Els estudiants, els obrers metal.lúrgics (i metalmeccanici), els ciutadans de l’Aquila encara plena de runes i els immigrants han decidit manifestar-se avui contra el govern, que ha decidit declarar tot el centre de Roma zona roja i tancar-lo. Serà un dia difícil per la ciutat, però si tot va bé, pagarà la pena. Les darreres notícies d’anit donaven un empat, 313 a 313, ja veurem.
De totes maneres, vaja com vaja avui, l’emperador està acabat, aquesta vegada sí. Per a mi és la primera vegada, no he viscut mai la caiguda d’un govern Berlusconi, l’espectacle lamentable dels darrers mesos (anys) s’acaba…, ningú sap què passarà, però no podrà ser pitjor del que ja ha passat. Vaig a mudar-me, que l’ocasió ho mereix.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Si el Berlusconi és el diable amb banyes, perquè els italians i les italianes el voten un cop darrera l’altre? Tant dolents són els/les altres candidats/es?
A la ibèrica península tenim uns quants de governants -i aspirants- que pogeren fer una Gran Coalició amb el Berlusconi: Des de consellers d’Educació mentiders compulsius fins a ministres-demagoges de no se sap ben bé què. Això sí: no ténen la gràcia -ni les jovenetes amistançes- d’en Berlusconi…
Si als italians l’han de salvar un personatge com el Fini, van apanyats! (Deu ser el peatge a pagar per haver estat tot un Imperi).
Atentament
Només puc dir …. molta sort; però ja no hi crec gaire, la veritat.
però encara hauràs d’esperar una mica més. Aquest coi d’home és com un malson!
Llàstima, per no dir merda. No hi ha hagut sort. Paciència.