trenta-cinc

L’uomo tende a addormentarsi nella propria normalità, si dimentica di riflettersi, perde l’abitudine di giudicarsi, non sa più chiedersi chi è. È allora che va creato artificialmente, lo stato di emergenza: a crearlo ci pensano i poeti. I poeti, questi eterni indignati, questi campioni della rabbia intellettuale, della furia filosofica.

(L’home tendeix a adormir-se en la pròpia normalitat, s’oblida de reflectir-se, perd el costum de jutjar-se, ja no sap preguntar-se qui és. És aleshores que va creat artificialment, l’estat d’emergència: en crear-lo hi pensen els poetes. Els poetes, aquests eterns indignats, aquests campions de la ràbia intel.lectual, de la fúria filosòfica.)

Pier Paolo Pasolini, 5 març 1922 – 2 novembre 1975

Trenta-cinc anys que ens falta la seua ràbia intel.lectual, la seua fúria filosòfica, i ens en fa tanta, de falta…

2 pensaments a “trenta-cinc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *