insuportable

Si senyor, ja era hora. Supose que molts catòlics feia molt de temps que ho esperaven. Avvenire, el diari de la Conferència Episcopal Italiana, finalment ha mostrat la seua contrarietat pel comportament de Berlusconi, finalment han dit les coses i les han dites amb paraules dures. No ho havien fet mai com ara. No havien dit res sobre l’abús que (de pensament, paraula i obra) exerceix sobre les institucions, no havien dit res (quasi) sobre el vergonyós acord sobre immigració amb Líbia que va contra tots els manaments, ni tampoc havien dit res sobre la instauració de la mentida, la immoralitat i la corrupció com a sistema de govern, ni han dit mai res sobre el parlament de la república ple de mafiosos i de criminals, ni (quasi) contra els pogroms municipals contra els gitanos, ni contra la ‘cosificació’ i mercantilització del cos de les dones que fan les seues teles (i no només) ni contra les paraules violentament racistes dels membres de la Lega, res.
Però finalment ho han fet, sí senyor, sense velades acusacions generals, sense girs de paraules, cite textualment:

Sobre cada home de les institucions, sobre cada ministre i, amb més raó sobre el cap del govern greuja, inexorable, un deure més alt de sobrietat i respecte. Pel  que es representa, pels sentiments dels ciutadans i per Aquell que no va nomenat en va.
 
Ja, perquè el problema és que a Berlusconi li agrada el contacte amb la massa, amb el seu poble, dóna el millor en les distàncies curtes, es deixa besar i fa bromes (és molt de la broma, ell) i explica acudits masclistes o racistes i parla del seu vigor sexual o funda partits. Acaba d’eixir un videuet on explica un acudit (n’hi ha milions, fa tres dies en va eixir un on diu que els jutges són una associació de delinqüents i després explica un acudit de jueus, quin riure!) i l’acudit acaba amb un (quasi) porcodio. I això sí que no. Que Berlusconi haja nomenat en va Aquell que no va nomenat, a la Conferència Episcopal Italiana li ha semblat insuportable.

També ha dit la seua L’Osservatore Romano, el diari vaticà, i també ells per primera vegada, estrena absoluta, han criticat directament Berlusconi, després han dit que aquesta vegada, inevitablement havien d’intervindre.

Cobraran tots, no els cal patir. Berlusconi acaba d’anunciar el llançament del Piano per la vita, amb normes en tutela de la vida (em fan més por que una pedregada) i fins i tot amb suport directe a la llibertat d’educació (diners per a les escoles privades religioses). Amén.

6 pensaments a “insuportable

  1. qüestió de comprovar quina de les dues parts té més calers en el cas d’encetar una guerra. Però molt em temo que la sang no arribi al Tíber. Ja es posaran d’acord i el duce, ai, perdó, il cavaliere, farà acte de contrició pública i ja està.

  2. No està bé, sé que no està bé…però t’ho he de demanar. Oi que ens tindràs informats, preferiblement amb entrades d’aquesta hilarant ironia i sense estalviar detalls, sobre les evolucions d’aquest Piano per la vita?
    Va, si us plau, si us plau!!!

  3. Des que m’interesse per Itàlia i els italians sempre m’ha resultat molt sorprenent el seu pudor per la bestemia… aquest és un altre cas… que siga per bé no em treu de la meua estupefacció

    M’encanten les teues cròniques

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *